Byung-Chul Han, un reconegut filòsof surd-coreà que és professor a Berlin, planteja la teoria segons la qual l’evolució de la humanitat és una conquesta d’espais amables que permeten la reflexió i el pensament abstracte. Deslliurats de la tensió constant per la supervivència, els éssers humans poden dedicar els esforços a activitats que no consisteixin en l’estricta superació dels perills immediats. També afirma que la ‘disincronia’ –el viure sense un significat, només a remolc dels moments repetits i monòtons– implica una fragmentació del temps que ens aboca al que anomena «l’eixam digital», un excés de comunicació on el silenci s’esvaeix. Tornem a estar en tensió contínua, doncs, tornem a l’estat del salvatge que contempla el present com l’únic espai possible. Ell reclama un retorn a la «vida contemplativa», per recuperar el silenci reflexiu. La teleologia contra l’instant.

Ara vivim una altra tensió, més explícita: el temor col·lectiu, el perill immediat que no es pot posposar i que ens impedeix la zona de confort civilitzador. I, al mateix temps, potser aquesta serà una lliçó paradoxal del coronavirus. Potser al final haurem revisitat les coses essencials.