Ara és tot Itàlia que està confinada, però, fa uns dies, només era una part del territori la que estava dividida en zones roges i taronges, en funció del nivell de reclusió. I encara més: setmanes abans, la contenció es reduïa a la zona de Codogno i de Vo’, dos poblets de la Llombardia que van ser la zona zero de la branca vírica italiana.
Quan la cosa epidèmica es va estendre més i més, els diaris van dir que la península sencera ‘diventerà una enorme Codogno’, que és el que ha acabat passant. Un altre dels primers pobles afectats va ser Casalpusterlengo, a la mateixa zona. Hi viu una noia que es diu Federica. El seu promès, el Giovanni, viu a Ospedaletto Lodigiano, no res, a pocs quilòmetres. El noi va pensar que si la restricció s’eixamplava a tot el país no caldria la frontera sanitària perquè, de fet, resulta que ja estaven tots confinats. Però no va ser així. La Policia els va obligar a mantenir la distància prudencial. Separats per tres cons de trànsit, arrambats en una tanca metàl·lica, sota la mirada dels agents, mirant-se amb amor i melancolia, van gravar un vídeo per explicar la seva història. Suposo que a hores d’ara ja es deuen haver abraçat, que és el que volien.