Berta Cáceres, assassinada el 2016 a Hondures. Emilsen Manyoma, 2017, Colòmbia. Leonela Tapdasan Pesadilla, 2017, les Filipines. Laura Leonor Vázquez Pineda, 2017, Guatemala. Nora López, 2019, Mèxic. Diana Isabel Hernández Juárez, Guatemala, 2019... La llista segueix. La violència contra les dones defensores del medi ambient no cessa. Amenaces, pallisses, tortures i violacions són la mordassa prèvia a l’assassinat. S’ha de silenciar la seva veu. Perquè a través d’elles parlen les famílies, les comunitats. També els moviments indígenes. És una violència sistemàtica que amb prou feines troba ressò internacional, mentre que elles planten cara als abusos d’empreses mineres, fustaires, energètiques... A un costat, un cos. A l’altre, imperis empresarials.
El respecte i la defensa de la vida davant l’explotació de recursos naturals. Desertització, degradació de la terra i de les reserves d’aigua, fenòmens meteorològics extrems, pujada del nivell del mar... Ja sabem on ens condueix l’avarícia infinita.
La lluita feminista també és la lluita de les dones defensores de la terra. I les estan matant.