Recordo com si fos ara, fa un parell de mesos, la primera notícia que vam tenir del coronavirus, que després va ser el covid-19. Si no m’equivoco era a la secció d’Internacional, tot i que podria ser que anés a Societat o Salut. En tot cas, era poc més que un breu, una mena d'exòtica informació que es reduïa a «una misteriosa pneumònia», que, segons les autoritats sanitàries, «no es transmetia entre humans».
Vaig pensar que era similar a les centenars de notícies curioses amb què topem cada dia i que serveixen fins i tot com a distensió dels grans titulars que ens parlen de conflictes polítics, de catàstrofes naturals o de profunds drames humans. Fins i tot em penso que vaig mig riure quan un especialista xinès va assegurar que l’origen del brot provenia dels «patògens que hi ha a les coves càrstiques on viuen els mariscs que van a parar al mercat». Vaig haver d’anar al diccionari a buscar ‘carst’, una regió de roques calcàries, amb avencs i cavernes generades per l’erosió subterrània. Encara em semblava tot més exòtic.
I ara ho tenim aquí, a tocar de casa, a casa mateix, i trontolla l’economia i sentim de prop les trompetes del Judici Final. Com canvia tot en dos mesos.