Per vendre un triomf només importa el resultat, no la lletra petita. La victòria de Bernie Sanders en les primàries demòcrates de Nou Hampshire per un estret marge sobre Pete Buttigieg (3.867 vots) li permet presentar-se com el favorit per disputar la presidència a Donald Trump. És el que desitgen els republicans. El consideren el rival perfecte per polaritzar (encara més) l’electorat, mobilitzar les seves bases i aconseguir la reelecció.
El primer problema de Sanders és el seu afany per presentar-se com un socialista quan en realitat és un socialdemòcrata europeu. Als EUA la paraula socialista equival a comunista; és perfecta perquè l’actual president se li llanci a la jugular. El segon problema és que mobilitza un electorat que només el votarà a ell el 3 de novembre, ni tan sols a Elisabeth Warren, que està en la mateixa freqüència ideològica amb alguns matisos. Tot el que no sigui Sanders és Trump.
Va passar el 2016. Gran part dels seus votants van optar per quedar-se a casa abans que recolzar Hillary Clinton. Suma més ressentits amb els incompliments d’Obama que il·lusionats amb la revolució que proposa. I no podrà fer-la si no mobilitza milions de persones. A més de la presidència necessita aconseguir la majoria a la Cambra de Representants i una supermajoria al Senat (60 escons). Una cosa que avui és impossible, perquè en tenen 47.
Fins a l’últim minut
Però la lletra petita és útil per comprendre el mar de fons. Ens indica que a Iowa i Nou Hampshire no s’ha produït aquesta mobilització. Sanders ha obtingut menys vots que en les primàries del 2016. Això és dolent per a ell i per a la resta dels demòcrates. Les xarxes socials ens diuen moltes coses del seguidor mitjà de Sanders, donat a insultar els altres candidats, als quals titllen de venuts, i a veure conspiracions. Sembla que necessiten més un profeta que no pas un polític.
És indubtable que a l’‘establishment’ no li agrada Sanders i el vol aturar. Ho té complicat. És un aspirant amb una xarxa de recolzament nacional, hereva de la del 2016, i amb diners gràcies als donatius dels seus seguidors. Estarà en la batalla per la nominació fins a l’últim minut. Serà un mal de queixal per a l’aparell del partit, el candidat del qual, Joe Biden, està ferit de mort tot i que aconsegueixi despuntar a Nevada i Carolina del Sud. El superdimarts del 3 de març el pot sentenciar. ¿Serà capaç de retirar-se? ¿Cap a qui aniran els seus vots? Una altra morta vivent és Warren. Tampoc passarà el tall del superdimarts. ¿Els seus suports aniran a parar a Sanders o es repartiran entre Buttigieg i Amy Klobuchar, tal com ha passat a Nou Hampshire?
L’‘establishment’ té més cartes a més de Biden, tocat per un ‘impeachment’ en el qual ha sigut protagonista indirecte pels negocis del seu fill. El principal és el bilionari Michael Bloomberg. Té diners a cabassos. Saltarà a la carrera el superdimarts Està inundant els estats de publicitat. És agressiu amb els excessos de Trump, afirma que els EUA no es poden permetre quatre anys més de Trump, que la democràcia està en perill. Intenta aconseguir el recolzament dels llatins i els afroamericans amb missatges directes. En teoria les dues minories estan amb Biden, però si comproven que no el voten ni els blancs (Iowa i Nou Hampshire) poden canviar el vot. Aquest és un terreny difícil per a Buttigieg i Klobuchar. Parteixen de zero.
Vot centrista dividit
Tots dos són la novetat, i això els beneficia però competeixen amb Biden i Bloomberg pel mateix segment moderat de votants. El vot centrista està dividit mentre que el progressista es concentra en Sanders. Un dels malsons seria arribar a una convenció oberta (‘brokered’) sense un candidat amb prou delegats (1.990), però amb Sanders i un altre aspirant a prop d’aquesta xifra, i que hagi de decidir l’aparell del partit. Hi hauria embolic; seria bo per a Trump.
Un altre tipus d’estudis demoscòpics ens indiquen que un 60% vol un candidat que derroti el president (Bloomberg comença a pujar en els sondejos), tot i que no estigui d’acord amb ell en tot. Prop de la meitat de votants van decidir el seu vot a Nou Hampshire en l’últim moment. És el que ha beneficiat Klobuchar després de la seva gran actuació en l’últim debat; també va ser hàbil en el seu discurs després de conèixer el resultat, va dir el seu nom i es va presentar a tot el país. Pot ser, juntament amb Bloomberg, la candidata més perillosa per a Trump. És empàtica i ferma. Una altra enquesta plena d’humor indica que la immensa majoria dels demòcrates prefereix la destrucció del planeta per la caiguda d’un meteorit que quatre anys més de Trump. No es facin il·lusions: no hi ha meteorit salvador a la vista.