L'univers de Ferran Palau

Orenetes a càmera lenta

La lentitud no és immobilitat, i sí, s'expliquen moltes coses entre línies quan s'alenteix el temps i tot es fa més atmosfèric.

zentauroepp51442818 icult191219164119

Benedetti defensava l’alegria, i jo, després de veure Ferran Palau a la Nova Jazz Cava de Terrassa, el que faig és defensar-la més enllà. Defenso, en un món estressant i d’últimes hores, la lentitud; defenso, d’entre les presses, el repòs; defenso, enmig de la masculinitat tòxica, la tendresa dels homes; defenso, amagada rere els valents que es piquen el pit amb el puny, la fragilitat. Utilitzo aquest vers –dic bé, dic vers– de la cançó ‘Univers’ del seu darrer disc per titular aquesta columna, perquè això és el que semblen sobre l’escenari: orenetes a càmera lenta. Aquest món particular de Ferran Palau, que sembla que respira més a poc a poc que la resta de mortals, t’aïlla del soroll exterior.

Fa uns dies parlava del matís que existeix en les propostes culturals fetes des de la mirada de la dona, i me n’adono que els homes tenen tant o més marge de maniobra que nosaltres, perquè tenen la possibilitat de crear des d’un lloc que no ha estat gaire explorat. A l’escenari, quatre homes –davant meu, que venia de les cinc dones sobre l’escenari d’AÜC– es mouen com orenetes a càmera lenta, xiuxiuegen sons, notes i unes veus suaus que conviden a la mínima gravetat, a moure’s per la vida amb més gràcia, lleugers, més simples... que no amb poca profunditat.

El món l'hem fet, l’hem convertit en un lloc hostil ple de presses i histèries, on les xarxes socials necessiten l’últim segon de l’últim minut, i tot sembla una cursa d'esprint rere esprint. La política, la imatge, la cultura, la gastronomia, l’ús del temps, el consum ferotge. Tot ens convida a saltar d’una pantalla a una altra sense endinsar-se gaire. I Ferran Palau rema contracorrent.

De vegades, quan anem lents, el nostre moviment és imperceptible i porta a confusió: no, no ens hem aturat, sí, també passen coses, no, la lentitud no és immobilitat, i sí, s’expliquen moltes coses entre línies quan alenteixes el temps i tot es fa més atmosfèric. Realment, la cançó ‘Univers’ és una bona manera d’escenificar un concert de Ferran Palau: i qualsevol preocupació desapareix.

Temes:

Música Igualtat