Van passant els anys des de la mort de David Bowie, però l’interès per la seva persona i la seva música no decau, més aviat al contrari. En aquests moments es poden trobar a les nostres llibreries tres llibres relacionats amb el difunt: ‘El club de lectura de David Bowie’ (un assaig sobre les lectures favorites del cantant, que van contribuir a convertir-lo en qui va ser), ‘Bowie por Bowie’ (ideal per a aquells als quals no agraden les biografies: són un munt d’entrevistes fetes al pare de ‘Ziggy Stardust’ entre 1972 i 2003) i el còmic ‘Bowie. Polvo de estrellas, pistolas de rayos y fantasías de la era espacial’. Si hi afegim el llibre de fotos de Terry O’Neill i l’assaig filosòfic de Simon Crichtley ‘Bowie’, editats fa uns mesos, tindrem informació del nostre heroi per omplir gran part del 2020.
Dels llibres favorits de Bowie se n’ha encarregat John O’Connell, i es pot dir que entre els seus escriptors de capçalera figuren George Orwell, Scott Fitzgerald, Gustave Flaubert i el mateix Dante. Els entrevistadors de Bowie són la flor i nata de la premsa anglosaxona i s’ha de destacar al seu favor que cap pregunta bestieses, sinó que es crea gairebé sempre una conversa il·lustrativa i didàctica que, de xerrada a xerrada, va traçant un retrat tan interessant com complet.
El llibre més excèntric és, probablement, el còmic, obra de Michael Allred –clarament influït pel difunt artista belga Guy Pellaert, responsable, entre d’altres, de la portada de ‘Diamond dogs’ i autor del memorable àlbum ‘Rock dreams’–, en col·laboració amb el guionista Steve Horton.
Allred va crear als 90 un dels pocs superherois d’interès per a qui això firma, Madman, i tracta Bowie també de superheroi. Centrant-se en la fase ‘glam’ de l’artista, l’època de ‘Ziggy Stardust’ i ‘Las Arañas de Marte’, Allred parteix d’una mirada de fan fatal per retre homenatge a un paio que, pràcticament, li va canviar la vida quan va sentir per la ràdio la cançó ‘Space Oddity’. Aquest és també el to del prologuista, el prestigiós guionista de còmics Neil Gaiman. Encara que de vegades voreja el ‘kitsch’, aquesta vida de sant del pop pot ser llegida amb molt grat per qualsevol admirador del gloriós cadàver. Quedo a l’espera de noves notícies d’ultratomba.