Tinc uns veïns molt estranys. Són un matrimoni de mitjana edat. El Francisco i la Teresa. Mai els havia saludat, però l’altre dia van començar a explicar-me la seva vida. I el cert és que és extraordinària.

Es van conèixer gràcies a Tolstoi. El Francisco treballava en una biblioteca. Un dia, avorrit per la falta d’assistència, va començar a llegir un exemplar de ‘Guerra i pau’. Resulta que l’home era, i continua sent, bastant sensible a la violència, així que va decidir només llegir les parts de ‘pau’.

Per descomptat, va entendre la novel·la a la meitat, però la sort va voler que conegués la Teresa. Va ser a la festa d’aniversari d’un amic. Aquella dona el va entusiasmar des del principi. Estava llegint també la novel·la de Tolstoi, però ella, filla de militar, estimava tot el que fos bèl·lic i menyspreava la calma. La Teresa llegia només les parts de ‘guerra’.

Òbviament, va sorgir a l’instant la complicitat i van decidir que un explicaria a l’altre els fragments que no llegia. Van quedar en un parc, i ella li explicava les parts de ‘guerra’, fent-ho amb molta cura perquè no s’espantés, i ell narrava a la Teresa la història de ‘pau’.

En poc temps, tots dos es van fer una idea de la novel·la, es van enamorar i van decidir casar-se.

L’inici va ser, com veuen, espectacular, però la cosa no va quedar aquí. Van prendre la decisió d’explicar-se l’un a l’altre parts de llibres. Aquesta era la vida que havien planificat.

Van començar amb ‘Romeu i Julieta’. Ell va llegir els diàlegs de Romeu, ella els de Julieta, i després un a l’altre li explicava la seva part. Ràpidament, van elaborar una llista de llibres per llegir a mitges: ‘El roig i el negre’, de Stendhal. El Francisco el ‘roig’, la Teresa el ‘negre’, i després a explicar-l’hi.

‘Orgull i prejudici’. Va ser un moment magnífic quan ella li va dir: «Em quedo amb l’‘orgull’, tu llegeix-te el ‘prejudici’». I així, dia a dia, el seu matrimoni s’anava enfortint.

La llista de llibres era interminable. Per recordar els seus inicis, van seguir amb els russos i va arribar el torn a ‘Crim i càstig’. Ell es va encarregar del ‘càstig’ i ella del ‘crim’. ‘Pantaleón y las visitadoras’, ‘El príncep i el captaire’, ‘La ciudad y los perros’, ‘Ada o l’ardor’. La Teresa va triar l’‘ardor’.

Només compraven llibres amb títols compostos per poder dividir-se la feina. ‘Fortunata y Jacinta’. La Teresa va escollir ‘Fortunata’ i el Francisco es va quedar amb ‘Jacinta’. ‘Gargantua i Pantagruel’. Aquest va provocar una discussió magnífica, perquè no es posaven d’acord sobre quines parts llegir cada un.

‘La bella i la bèstia’. La Teresa, en un exercici d’amor, li va deixar al seu marit la ‘bella’ i ella es va quedar disfrutant de la ‘bèstia’.

‘El mundo y sus demonios’. ‘El mestre i Margarida’. La Teresa va ser el ‘mestre’.

Quan va tocar el torn a ‘L’ésser i el no-res’ van tornar a discutir. Cap volia ser el ‘no-res’, però el Francisco, potser per tornar-li el favor d’haver sigut abans la ‘bella’, va prendre la decisió de ser ell el ‘no-res’.

‘Veinte poemas de amor y una canción desesperada’. El Francisco va ser la ‘canción desesperada’. ‘Platero y yo’. La Teresa va ser ‘jo’. El Francisco, ‘Platero’.

‘L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde’. Aquest el van llegir alhora.

Em van comentar l’altre dia que, en aquests moments, estan amb ‘Los gozos y las sombras’. Tot i que al Francisco li han tocat les ‘ombres’, em va resultar evident que, avui i sempre, als dos els han tocat els ‘goigs’.