En els últims dies han aparegut informes i anàlisis que, com a mínim, aporten senyals contradictoris que fan dubtar que l’economia mundial, dels EUA, de la zona euro o espanyola siguin directament a l’hangar de la recessió, com venen pronosticant altres anàlisis molt més ombrívoles.

Les amenaces segueixen allà. L’FMI preveu per al 2019 la pitjor dada de creixement mundial des de la crisi. El comerç mundial ha caigut al nivell més baix des del 2012 i pot menjar-se fins a un 0,8% del PIB mundial si no hi ha acord entre els EUA i la Xina. Un ‘brexit’ desordenat pot enfonsar el Regne Unit en la recessió i deixar víctimes col·laterals. I el sector del’automòbil encara no ha aclarit el seu futur. A això s’afegeixen les preocupants notícies que arriben des de Llatinoamèrica amb recessió a Mèxic i l’Argentina i esclat social a Xile, Bolívia, Veneçuela o l’Equador.

No obstant, als EUA l’inici del quart trimestre està sent millor de l’esperat en indicadors com ocupació, consum, confiança dels consumidors, comandes de béns de capital o vendes de vivendes. «El risc de recessió ha retrocedit», afirma el banc d’inversió suís Julius Baer. L’origen d’aquest optimisme sembla estar en l’expectativa d’algun tipusd’acord comercial entre els Estats Units i la Xina. En sentit contrari, si aquesta expectativa es frustra es pot tornar a reactivar el risc de recessió.

A la Unió Europea, els indicadors anticipen que el sector industrial podria haver tocat terra i que el sector serveis resisteix, segons l’anàlisi que fa Bankia. L’agència de qualificació Standard and Poor’s percep que el risc de recessió en la zona euro ha arribat al seu punt màxim (S&P el situa en un 10%: un punt a favor de la recessió davant nou en contra) tot i que el creixement seguirà sent molt lent. 

I a Espanya, el Banc d’Espanya acaba d’admetre que en el quart trimestre la desacceleració de l’economia sembla que no va a més. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social d’octubre van sorprendre positivament a l’alça i caldrà veure les els de novembre, que es coneixeran aquest dimarts, confirmen la tendència. 

Convé ser prudent. En la memòria queda l’infaust record de l’anunci d’uns ‘brots verds’ el 2009, pocs mesos abans de confirmar-se la recessió espanyola més greu de la dècada. Però aquesta ronda d’optimisme relatiu que, almenys, posa fre a l’avenç del pessimisme bé pot servir per alleujar part del temor d’una economia en barrina.

La desacceleració de l’economia és evident, però en part depèn de l’estat d’ànim d’inversors i consumidors evitar que això s’amplifiqui fins a arribar a dimensions recessives o gairebé recessives. Per això aquests clars de sol enmig dels núvols poden haver arribat en un moment oportú. A veure si aquesta vegada n’hi ha per a tant...