Si vols que un independentista faci un comentari despectiu a Twitter sobre un cambrer que no parla català, passa a la pàgina 34. Si vols que els feixistes protagonitzin un nou escàndol relativitzant l’Holocaust, continua llegint.

¡Els feixistes tornen a la càrrega! Aquest matí, al cementiri de Mingorrubio, un grup de tres nostàlgics del règim de Franco s’hi han congregat per llegir un manifest davant d’un grup de 456 periodistes enviats per a l’ocasió. Davant d’una pancarta que deia ‘FRANCO BIBE LA LUCHA SIGE’, el grup d’ultres ha procedit a llegir un comunicat en el qual s’atacava a socialistes, feministes i persones del col·lectiu LGTB. Proferint salutacions nazis i mostrant banderes preconstitucionals, els tres individus han acabat la seva arenga celebrant Franco i Tejero. Ni el PP ni Ciutadans ni Vox han condemnat aquesta execrable acció.

Si vols que un grup de feministes irrompi per boicotejar una conferència, passa a la pàgina 45. Si vols que un columnista reflexioni sobre la fàbrica d’indignació mediàtica, continua llegint.

¡Cada dia cal enfadar-se per 400 coses sense importància! El 20-N, al cementiri on van posar els ossos de la mòmia, no hi havia gairebé ningú per homenatjar el dictador. Els mitjans sí que eren allà, disposats a convertir qualsevol episodi en notícia de primera plana o en combustible d’indignació per a les xarxes. En la lluita bulímica per l’atenció, s’ha trencat el compromís de la professió de transmetre l’important de manera comprensible, i es construeixen escàndols amb el material de rebuig de l’actualitat. L’anècdota es converteix en categoria a través del prisma deformador de la televisió. Es fomenta la por i la divisió utilitzant remots episodis capaços d’enverinar la nostra visió dels altres.

Si vols que un regidor del PP denigri Irene Montero, passa a la pàgina 56. Si vols que un conductor d’autobús faci un comentari sexista a una passatgera que ho va explicar en un fil de Twitter, continua llegint.