Ja va caure la Gürtel. També la sentència dels ERO. Hi ha diferències evidents entre els dos casos. Primordialment, que els polítics d’Andalusia no es van lucrar personalment. Però tot i que el matís és important, els dos casos despullen una manera de fer política marcatge per la impunitat i la supèrbia. Soc l’amo del mas i actuo en conseqüència. Els dos casos han afectat els dos partits més importants de la democràcia espanyola. Un moment... ¿només aquests dos?
«Vostès tenen un problema, i es diu 3%» va acusar el president Pasqual Maragall a Artur Mas el febrer del 2005. Llavors, qui era líder de Convergència i Unió i de l’oposició va obligar a rectificar el socialista amenaçant-lo de trencar el consens sobre la reforma de l’Estatut. Han passat més de 14 anys des d’aleshores. Cada vegada en sabem més sobre aquesta trama corrupta. També com ha anat mutant i perdurant en el temps fins a xipollejar en el procés. Però, sorprenentment, encara és allà, als llimbs dels casos pendents. Tampoc hi ha una exigència social contundent per saber la veritat. Tot i que això, potser, no sigui tan sorprenent.