Només els tafurs més avantatgistes, astuts i temeraris del Mississipí gosarien apostar sobre l’evolució immediata del laberint català. Tal és l’entropia que regna en el sistema. Desordre, incertesa, confusió.
El nombre d’incògnites i les seves possibles interaccions progressen de forma geomètrica. ¿Quan serà condemnat per desobediència Torra després d’haver-se autoinculpat davant del tribunal? ¿Serà abans o després de la votaciód’investidura de Sánchez? ¿Recorrerà Torra la seva condemna i allargarà uns mesos la seva presidència? ¿Preferirà no fer-ho per arraconarERC entre la investidura de Sánchez i un avanç llampec de les eleccions catalanes? ¿Facilitarà Esquerra un govern de coalició entre Sánchez i Iglesias? ¿Li barrarà el pas i forçarà una altra repetició electoral? ¿Empararàl’Eurocambra Puigdemont amb la immunitat? ¿Es passejarà per Barcelona un Puigdemont provisionalment immune? ¿Repetirà l’home de Waterloo com a candidat a la Generalitat per intentar frustrar, una vegada més, el sorpasso d’ERC?
A curt termini, només hi ha una certesa: Torra té els dies comptats com a president. Confessada la seva culpabilitat davant dels jutges, serà condemnat per desobediència i inhabilitat.
El llegat de la presidència de Torra es defineix per si mateix. President vicari, subaltern de l’home de Waterloo, Torra presideix un govern dividit i paralitzat des de la seva constitució, fa un any i mig. A més d’una insomne promoció de la ratafia, el seu llegat parla per si mateix. Ha reclamat per a Catalunya la via eslovena a la independència: desenes de morts, centenars de ferits i neteja ètnica administrativa. Ha assimilat la situació de Catalunya amb les crisis humanitàries que sacsegen el planeta: Iemen, Sudan del Sud, Líbia, Birmània... Ell, que gestiona 37.000 milions d’euros a l’any i dirigeix 17.000 policies i 150.000 funcionaris més, ha afirmat que els catalans estan tancats en una presó col·lectiva. Ha desemparat els Mossos i aclamat alsCDR que, pervertint Rosa Luxemburg, criden independència o barbàrie.
No hi ha gaire més. Si potser, un historial previ d’opinions xenòfobes i supremacistes i la seva pública admiració peltorturador filofascista dels anys 30 Miquel Badia. Aquest és el president.