Ara que Greta Thunberg, l’heroïna hiperbòrica de la supervivència del planeta, se’ns desplaça cap a latituds més benignes però amb un medi ambient no menys castigat, potser és moment de retre homenatge a una pel·lícula del 1980 que posa per primera vegada el protagonisme de la consciència i l’acció ecològica en els més joves. Encara que pugui semblar mentida, és un film català que quaranta anys enrere ja clamava per l’ecologisme, i ho va fer en format de conte per a tots els públics. Es tracta de La revolta dels ocells, de Lluís Josep Comeron, un dels nostres millors i més maltractats directors, sigui dit gens de passada. Els protagonistes, Jorge Sanz i Assumpta Serna. El tema, la mort o fuga dels ocells, de tots, de l’aire contaminat de Barcelona i els voltants, per a desesperació, entre altres, dels venedors de la Rambla, i les accions dels nens, els autèntics revoltats, per millorar la qualitat de l’aire i propiciar-ne el retorn.
Lluís Josep Comeron, un dels nostres millors i més maltractats cineastes, ja va fer el 1980 una pel·lícula en què la consciència i l’acció ecològica requeien en els més joves
Malgrat que es tracti d’un rodatge no de baix sinó de misèrrim pressupost, el resultat sorprèn tant pel tema protoecologista i la novetat del punt de vista dels infants com per la frescor i l’entusiasme amb què va ser interpretada i dirigida. Una delícia tendra, més eficaç per volgudament ingènua, directa, que mira als ulls sense fer trampes ni caure en efectismes. Resulta, a més que va acumular, fet insòlit, tots els premis atorgats al festival de referència del cinema per a nens i joves patrocinat pel Parlament Europeu que se celebra prop de Nàpols, i va obtenir a més els millors elogis per part de François Truffaut, que hi era present.
Amb aquests credencials, potser algú n’hauria de fer arribar una còpia a Greta Thunberg, a veure si se la fa seva i la promociona. Potser algun responsable de la televisió pública catalana, que tant en deute està amb el propi Comeron, hauria de proporcionar l’oportunitat i el plaer de descobrir-la al públic d’aquest país tan proper als laments i amb tanta proclamada però tan poc traduïda en fets consciència ecològica.