El territori espanyol es converteix aquests dies previs a les eleccions en un gran campanyòdrom. Ara ja ens podendemanar explícitament el vot. Sembla que va ser ahir quan ens ho demanaven una altra vegada. Si qüestions imprevistes i inesperades no els fan canviar,els candidats ja tenen un full de ruta traçat. Pot resultar una obvietat, però no ho és quande sobte Gabriel RufiánEl PSOEcontinua parlant de Francoallà on va, malgrat que ja hem assistit al seu últim enterrament. Pel que faa l’estratègia de Pedro Sáncheza Catalunya, no tinc ni idea de com es plasmarà a les urnes. És una incògnita. No sé si els votants l’aplaudiranper no haver utilitzat tots els instruments al seu abast per combatre la violència de carrer. Tampoc sé quants es continuaran refiant d’ell, després de passar en la seva curta vida política de la bandera gegant d’Espanya a la plurinacionalitat, passant per les nacions culturals, les no nacions i tornada a la plurinacionalitat, i complir així els dies parells els desitjos d’unsbaronsi fent feliçIcetaels dies senars.
El PP, amb un candidat cada vegada mésmariano, es presenta com a alternativa possible. Pablo Casado fa coses com criticar a Sánchez el que va callar quan ho feia Rajoy i proposar, per exemple, que si és president anirà una vegada a la setmana a Catalunya. Es nota que som en campanya, perquè explica acudits com: «És Halloween, Sánchez vol un Govern Frankenstein i, després de mesos de truc, avui ens ha ensenyat el seu tracte». Ai. Javeurem si al final no s’ha d’abstenirfent truc i tracte.
D’Albert Rivera no puc dir res que ja no sapiguem. Han tret a empentes Inés Arrimadas del seu íntim embaràs iara ens presenten Ciutadans com la garantia del desbloqueig polític. Ara. Entenc que la nit electoral estaran una mica més alts que en les enquestes, perquè, si no, Rivera haurà de tornar a dedicar-se a la natació.
Pablo Iglesias té dos objectius molt clars: retenir el simpatitzant original arremetent contra la banca i els milionaris i apel·lar al vot de la por dient que, sí ell no està fort, governaran Sánchez i Casado. Si fos tan fàcil gestar un acord d’investidura, no s’estarien repetint les eleccions. Ell ja ho hauria de saber. I si no, que hagués acceptat la vicepresidència i els tres ministeris i no estaríem davant d’aquest dilema.
I de Vox,què podem dir de Vox. També parlaran molt de Francoperquè no oblidin el tema els seus votants. I Catalunya, l’estat d’excepció i, «si jo soc president, Torra no estarà en llibertat ni un sol dia». Ja veuràs quan Santiago Abascal s’assabenti queen democràcia ell no pot detenir ni empresonar ningú. Quina desil·lusió. A tot això, es preveu una patacadadel partit del president català. Potser llavors decideix deixar d’humiliar el seu conseller d’Interior. Ànim a tots.