El ‘brexit’ no va néixer pels aclaparadors desitjos de separació dels britànics de la resta d’Europa. Va ser una maniobra arriscada –en realitat kamikaze– dissenyada per David Cameron per protegir el poder dels conservadors davant els ultres de Nigel Farage. Més de tres anys després del referèndum, el Regne Unit no ha aconseguit sortir de la UE. Ni tan sols els conservadors han frenat l’amenaça que tenen a la seva dreta. De fet, els ‘tories’ estan més dividits que mai.
Convé recordar tot això quan ara Johnson ha preferit eleccions abans que assegurar el ‘brexit’. Primer el poder i després el projecte. Recordava recentment l’expresident Rajoy la cita de Churchill: «Sovint m’he hagut de menjar les meves paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada». ¿S’ennuegarà Johnson?
Mort a la rasa
El ‘premier’ britànic està convençut que la seva desimboltura i la seva megaassajada expressió de bromista despistat són armes electorals a prova de les bombes que li llancen les seves pròpies contradiccions. Va repetir que el 31 d’octubre aconseguiria la sortida britànica «a vida o mort» i que «preferiria morir en una rasa» abans que demanar la pròrroga a la UE que finalment va acabar demanant.
Johnson acariciava ara la sortida i s’exposa a perdre el ‘brexit’ amb aquesta arriscada maniobra electoral. Fa dies el Parlamento britànic va votar a favor de l’acord de sortida que va negociar amb la UE. El procés havia de superar esmenes, però aquest vot va ser el primer senyal inequívoc en tres anys que el Parlament estava disposat per primera vegada a executar el ‘brexit’, però no a qualsevol preu, és clar.
Després de la sortida britànica arribaria –paradoxalment– la fase més important del divorci: la negociació sobre el tipus de relació que la UE i el Regne Unit tindran després de la fase transitòria. Johnson vol un ‘brexit’ dur en forma d’acord de lliure comerç. D’altres volen una relació més profunda amb Europa. El punt de més recolzament en aquest Parlament en el qual Johnson governa en minoria giraria entorn de continuar en una unió duanera amb la UE, una cosa que privaria el Regne Unit d’una política comercial independent.
Johnson vol ser amo del ‘brexit’ i tem no reconèixer la seva forma. Sap que amb aquest Parlament no en té el control. A canvi, s’arrisca a perdre el poder i posar el ‘brexit’ en joc. Els laboristes i els nacionalistes escocesos prometen un segon referèndum i els liberals volen fer marxa enrere a la sortida sense miraments.
Sobre el paper tot pinta bé per a Johnson, però sobre el paper el Regne Unit ja hauria d’estar fora de la UE... Els conservadors tenen un avantatge d’uns 13 punts sobre els laboristes, liderats per Jeremy Corbyn, el més impopular líder de l’oposició que ha tingut el país en dècades. Però un avantatge similar va portarTheresa May a convocar les urnes el 2017 i el resultat li va fer perdre la majoria. Ni el ‘brexit’ ni aquestes eleccions admeten apostes.