Ha anat de poc que no tanqués La Memòria, la llibreria amb millor naming i millor logo: unes lletres en part esborrades per la part baixa, que jo l'entenc com la del passat, i molt rotundament dibuixades per dalt, el present.

Si fa una setmana anunciaven que abaixaven la persiana, ara anuncien que gràcies a dues persones anònimes, dos particulars que creuen, amb raó, que el seu funcionament fa ciutat i és imprescindible, poden anunciar que la mantindran ben a dalt.

La Memòria és una de les llibreries nascudes del darrer l'esclat postcrisi del sector. El boom de llibreries independents ja s'ensumava excessiu llavors: massa brots nous per a aital desastre. Fins ara, però, tot eren aplaudiments per part de les institucions.

No són pas però les institucions qui ara salven La Memòria, quan potser, alguna cosa, sí que n'haurien d'haver fet. Les llibreries independents assumeixen tasques que no els pertoquen: fan promoció de la lectura, dediquen part del seu temps i del seu espai físic a activitats educatives, etc. Fan també tasca social, de barri, política fins i tot. Totes, totes aquestes funcions que els hi hauríem d'arribar cobertes de fora -de l'educació, dels mitjans...-, se les han de treballar. És molt senzill d'entendre: si les campanyes institucionals de promoció de la lectura, si les assignatures de lletres dels centres educatius funcionessin, i si els llibres tinguessin espai als mitjans, nosaltres, que som botiguers, només ens hauríem de preocupar de vendre llibres. S'ocupa una botiga oficial del Barça de conscienciar la gent que el futbol és important?

Quan parla d'aquests dos nous socis anònims, en Xavier Cortès, alma mater de La Memòria, parla de dos àngels; potser ens hauríem de posar una mica terrenals sabent com sabem a quant va el metre quadrat en aquesta ciutat. La cultura no és una cosa que hagi de viure de la bona voluntat, sort però que mentre no es posin piles els de dalt, existeix gent amb una mica de sensibilitat.

Bentornats, La Memòria, i benvinguts, socis nous. Ho passarem bé.