Atrapat en el voler i no poder, Quim Torra va encoratjar els catalans a mobilitzar-se mentre ell mobilitzava els Mossos. Que la indignació porti milers de persones a expressar-la al carrer, és perfectament lògic. Que sigui instigada per un Govern que després la reprimirà amb pilotes de ‘foam’, no tant. I que, a més, el carrer respongui al dictat d’un Tsunami Democràtic que ningú sap bé qui el forma, però que és fàcild’intuir, indica que són massa els que continuen confonent-ho tot. També institució i activisme.
«Tots junts hem fet sentir la nostra veu amb fermesa i més determinació que mai», va concloure Torra al finalitzar el primer dia de mobilització. ¿Realment creu que el Tsunami podrà controlar cada acció? Les regles s’acaben trencant al carrer. Hi pot haver milers de persones pacífiques pacífiques i n’hi ha prou amb un grapat per incendiar-les. S’està tornant a jugar amb foc. La política no pot amagar-se al carrer (ni en els estrategs del màrqueting revolucionari). L’independentisme necessita amb urgència construir un missatge coherent. Amb els seus ideals, però també amb la realitat.