A Europa i Amèrica del Nord estan proliferant nous espais infantils per promoure ciutats més aptes per a nens, facilitar la seva autonomia, el joc lliure i un contacte més gran amb la natura. A Barcelona, l’estratègia ‘Barcelona Dona Molt de Joc’ del 2018 amplifica lesoportunitatsde joc en espais públics.
El nostre recent estudi des del Barcelona Lab for Environmental Justice and Sustainability mostra, no obstant, queno totsels parcs infantils ofereixen aquestsbeneficis. ¿Què fa que un espai urbà infantil contribueixi albenestar dels nens?
A Barcelona, els nens que juguen alParc Central de Nou Barrisconeixen les seves zones de gronxadors, de terra i els seus amagatalls. Ens expliquen quins són els seusllocs preferits, on és ‘casa’ seva. Controlen lesnormesdel que es pot i no es pot fer, saben el que els fapor, de què són capaços i de què no més enllà del que diguin els cartells o els seus pares. Negocien entre ells a qui li toca el pròxim torn a latirolinao la millor forma de recuperar unapilotaque s’ha quedat penjada a la copa de l’arbre. Veiem, en suma, un repertori d’interaccions amb l’entorn social i materialque correspon al tan buscat joc lliure dels nens. A més, el parc és un lloc habitat amb assiduïtat per a la recreació,socialitzaciói/o cura informal, i hi ha una corresponsabilitat cap a la cura dels nens que es dilueix entre elsusuaris. S’està produintbenestar relacional: relacions socials, connexions i interaccions que produeixen benestar.
El parc com a eix central de relacions
Aquest parc es va crear el 1992, en el marc d’uncompromís municipalamb espais públics de qualitat, instal·lacions comunitàries i vivendes assequibles enbarris històricament marginats. Per crear-lo, va ser necessària unamodificaciódel Pla General Metropolità del 1976 amb un pla especial que va substituir l’àrea urbanitzable de la zona perzona verda–a excepció d’una petita franja destinada a vivenda pública i equipaments municipals– i l’adquisició dels terrenys perexpropiació. Aquesta reparació en espais verds es va articular entorn de lesdemandes i participació veïnals, i va suposar una fita en la interrupció de l’especulació immobiliària. El fortimpacteen la realitat i l’imaginari de la comunitat que va tenir aquest parc ésclaua l’hora d’entendre com aquest espai és, avui dia, uneix central de les relacions entre els veïnsque facilita el joc lliure, encara que el seu disseny ofereixi menys elements naturals i un equipament de joc tancat i pocestimulant.
En contrast, alParc del Centre del Poblenoul’ús que els nens fan dels equipaments es redueix a les seves funcionalitats més òbvies, i lesescasses interaccions socialsestan intervingudes pels adults que els acompanyen. Elrisci els límits del joc dels nens també estan guiats peradults: «No pugis allà, que et faràs mal», «demana-li perdó», «pregunta-li si pots utilitzar la seva pilota». Aquestafalta d’autonomia i exploracióper part dels nens xoca amb el que podríem esperar d’un espai de joc que en principi donamés accés a elements naturalsi equipaments de joc creatius. En contrast amb Nou Barris, lacura dels nenses redueix al vincle pares-fills i els pares amb prou feines interactuen amb altres adults. La durada de les visites al parc és curta, i la regularitat, baixa.
Canvi radical
La creació del Parc del Centre del sPoblenou el 2008, plantejat com a element central de l’oferta lúdica del 22@a Barcelona, va replicar la falta de consideració pelpatrimoni social i materialdel Poblenou i d’atenció a la creació de vivenda assequible per donar més recolzament a lainfraestructura empresarial. A més d’alinear el parc al traçat urbà de l’Eixample, es va optar per unparc aïllat tancati amb unes quantes entrades. Aquestes transformacions –al voltant i a través del parc– van provocar un canvi material, cultural, funcional i sociodemogràfic del barriradical, que va resultar en lagentrificaciói la destrucció d’estructures socialsque possibiliten la creació d’una xarxa social depertinença.
Ladiferènciaque trobem en els processos de producció dels dos parcs està íntimament relacionada amb els diversos nivells de benestar relacional observats. Aquí és fonamental la presència d’unainvisibleperò important estructura del que ésquotidiàcapaç d’articular relacions d’aferrament, cures, reproducció i socialització.
Mentre que la creació del Parc Central de Nou Barris va aconseguirarticularaquestes relacions, el cas del Parc del Centre de Poblenou lesdesarticula. És per això important ressaltar l’estructura social a la producció de benestar –més enllà de l’existència de determinada infraestructura verda o lúdica– i la transcendència dels processos de planificació d’aquests parcs en la seva articulació o desarticulació.
*Investigadora, directora i codirector del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability, respectivament. Membres de la xarxa de científiques comunicadores.