Diuen al PSOE que Pedro Sánchez prefereix que les eleccions se celebrin el pròxim 10 de novembre i no d’aquí a un any, argumentant que ara estaria en condicions de millorar el resultat del passat 28 d’abril, mentre que el novembre del 2020 les circumstàncies hauran canviat per a pitjor i els socialistes, i per tant l’esquerra, podrien perdre-les. Aquest raonament, que hauria sigut traslladat d’aquesta mateixa manera a alguns dels interlocutors polítics amb qui el president en funcions s’ha entrevistat en les últimes setmanes, pot semblar lògic però té els seus punts febles.
D’entrada, expressa el convenciment de Sánchez que un Govern amb el recolzament d’Unides Podem, sigui de coalició o a la portuguesa, no té cap garantia d'estabilitat i desembocaria en una crisi al cap d’uns mesos. Resumint, creu que un pacte entre les dues forces de l’esquerra seria tan catastròfic que acabaria en noves eleccions a les quals els protagonistes es presentarien molt més debilitats. Aquest pensament reflecteix també la poca esperança que sembla tenir el líder socialista en la capacitat d’aquest Govern per afrontar amb èxit les amenaces que planen sobre la política espanyola, des de la sentència del procés al ‘brexit’, passant per aquesta recessió econòmica que treu el cap a la Unió Europea.
Voler les eleccions ja, no obstant, només es pot sostenir en la creença que als comicis del 10 de novembre els resultats seran tan favorables al PSOE que li permetran configurar aquest «Govern sòlid» i aquesta «legislatura estable» que Sánchez desitja. No obstant, la majoria dels sondejos, fins i tot sent favorables als socialistes, no permeten augurar ni tanta solidesa ni tanta estabilitat. Més aviat sembla que en el millor dels casos les coses es quedarien més o menys com estan ara, amb el PSOE una mica més reforçat i Unides Podem una mica més debilitat, però necessitant-se per tirar endavant la investidura. I la desconfiança mútua no hauria fet més que augmentar una dura campanya electoral en la qual els dos partits atribuiran al contrari la responsabilitat de la repetició, amb la intenció d’aprofitar en el seu benefici el malestar que el retorn a les urnes causa en els votants progressistes.
El paper de Rivera
A menys que Sánchez estudiï altres alternatives. L’abstenció del PP, que sortiria reforçat segons les enquestes, sembla improbable, però hi ha qui creu que una desfeta de Ciutadans podria portar aquest partit a prescindird’Albert Rivera i a pactar amb el PSOE. Tot i que si el desastre és tan gran com per canviar de líder potser no sortiria la suma. Són hipòtesis que s’estan analitzant, però que es podrien desmentir per un resultat en el qual les tres dretes sumen i governen.
Molts socialistes, i no precisament de la vella guàrdia, veuen amb horror aquest escenari, però no sembla que s’atreveixin a dir-ho al seu líder. Ells, com la majoria dels dirigents morats, prefereixen un acord d’investidura ja. Queden tres dies i ni PSOE ni Unides Podem haurien de malgastar-los.