Una de les mesures més polèmiques delprograma que el PSOE va proposar a Podemper tancar un acord d’investidura va ser la gratuïtat de la primera matrícula universitària en els estudis científics i tecnològicsper a les estudiants, en cas que la carrera triada comptés amb menys del 30% d’alumnes.
La proposta no és més que un pedaç d’última hora aun problema que es gesta molt abans d’escollir carrera, sovint a les aules i els llibres de text. Un informe de l’OCDE, del 2015, observava que la formulació dels exercicis científics i matemàtics a classe influïa en el rendiment de les alumnes.
Elevar l’autoestima
Així, les noies milloraven els resultats quan treballaven en problemes similars als explicats a classe. En canvi, les notes baixaven quan se’ls demanava traslladar aquestes habilitats més enllà del que establien els exercicis. L’informe apuntava a unafalta de confiança de les estudiants en relació amb disciplines com les matemàtiques, fins i tot si treien molt bones notes. Per a l’OCDE això no era fútil, al considerar que quan els estudiants tenen més confiança en si mateixos, es donen més llibertat per involucrar-se en processos de prova i error, fonamentals per adquirir coneixement matemàtic i científic. En conseqüència, recomanava al professorat i els progenitors incentivar l’autoestima de les estudiants.
Una altra mesura amb bastant consens és que les alumnes coneguin l’obra de científiques i les tinguin com a mentores. Una d’elles, l’enginyera informàticaNerea Luis, apunta que moltes estudiants veuen poca utilitat social a les disciplines científiques i tecnològiques, i que s’ha d’abandonar el model d’emprenedor tecnològic que encarnenMark Zuckerberg o Elon Musk. En canvi, diversos estudis descarten l’efectivitat de campanyes com la de la Unió Europea el 2012, que mostrava científiques amb pintallavis i molt brilli-brilli. L’exigència de ser bona científica i alhora encaixar amb els cànons tradicionals de la feminitat sumava pressió a les alumnes.