Tot i que pugui semblar mentida, de vegades hi ha lleis que afavoreixen directament els usuaris, sense trampes ni cartró. Encara és aviat per treure moltes conclusions, però sembla el cas dels últims canvis en la llei hipotecària, que van entrar en vigor al juny. També val la pena recordar que el que fa el text és adaptar les lleis locals a la normativa comunitària...
La norma ha alentit la firma d’hipoteques el juny (dades conegudes ahir), i el caos que van viure entitats bancàries, notaris, gestories i clients no va ser prou publicitat. Però tot va bé si acaba bé, i moltes vegades la bona voluntat dels professionals va resoldre la majoria de dificultats, tècniques o de calendari.
Més enllà de qui paga certes despeses, amb els canvis va cobrar especial atenció una paraula: informació. La música sonava bé: apoderar el ciutadà, assegurar-se que realment entenia el que estava a punt de firmar (un contracte que li lligarà amb una entitat bancària en molts casos fins a la jubilació). Fet a priori lògic, però qualsevol que hagi firmat una hipoteca sap que hi havia moltes parts de la famosa Fiper que eren com a mínim difícils de comprendre.
La Fiper ja no existeix; ara es diu Fein. I amb ella ha arribat un nou pas: des que el client rep l’oferta (Fein) fins que pot firmar davant de notari han de passar 14 dies (a Catalunya) i, a més, ha d’anar almenys un dia abans al notari perquè li expliqui el contracte amb pèls i senyals.
Fa poc vaig poder assistir a una d’aquestes trobades prèvies. Resulta curiós trobar-se amb un notari perquè faci tasques de docent: a més d’assegurar-se que les dades són correctes per quan es formalitzi l’escriptura, el notari ha d’explicar al client els punts més importants del contracte que firmarà amb el banc: el tipus d’interès, què passa si puja o baixa l’euríbor, si té productes vinculats a la hipoteca, quins són els escenaris a què s’enfrontarà si deixa de pagar, l’avís que encara que deixi de pagar el préstec i perdi la llar pot mantenir deutes amb l’entitat... Una informació valuosa, proporcionada per un expert, que tranquil·litza l’usuari i que amplia el que li pugui haver dit el banc. Quan acaba, el client ha de passar un test per comprovar que ha entès els conceptes.
Més enllà que la plataforma que comuniqui bancs i notaris no funcioni com cal i que els notaris denunciïn que fan el doble de treball per la mateixa remuneració, aquesta trobada prèvia és d’una utilitat suprema per al client. Aquest ciutadà que s’hipotecarà 10, 20 o 30 anys amb la seva entitat, almenys, estarà més convençut i tranquil que està triant el camí correcte.