¿No hem après res de l’audaç iniciativa de la jove Carola Rackete? A finals de juny, amb el seu vaixell ple de nàufrags, farta d’esperar que Itàlia li permetés l’accés a un dels seus ports segurs, va forçar la màquina i va atracar. Objectiu principal aconseguit: posar els nàufrags fora de perill, la hipòtesi d’haver de tornar-los al mar des d’un port italià quedava descartada (de moment...). Salvini va amenaçar la nostra heroïna amb multes de centenars de milers d’euros, presó, acusacions d’atac a la flota de guerra italiana. Vaja, una pel·lícula de Vittorio de Sica...

L’interessant és el que passa després. Per una costat, en pocs dies només a Alemanya diverses oenagés col·lecten un milió d’euros per a la fiança, la multa al vaixell i altres despeses addicionals. I llavors comença la part interessant, perquè Itàlia, malgrat Salvini, continua sent un Estat de dret. Intervenen la justícia, jutges, fiscals, que afortunadament invoquen la jerarquia de normes invocables, i se’n dedueix immediatament que Carola ha complert la seva obligació moral i legal, la detenció es transforma en un breu arrest en un domicili particular, la seva posada en llibertat (disfressada d’“expulsió”) tanca el cas, i ja està. Mentre Salvini exhibeix el seu cos apol·lini per les platges italianes.

Suposem que l’'Open Arms' es coordina amb l’altre barco, l’'Ocean Viking' de Metges sense Fronteres, i diuen: ‘Open Arms’ se’n va a València i entrarà, ‘Ocean Viking’ va a Marsella i entrarà, convoques la premsa internacional a pujar a bord, i amb tota la transparència del món poses proa a destinació. ¿Què faran els governs d’Espanya i França? Interceptar-los en alta mar, ¿de debò? I de sobte la decisió d’un simple jutge administratiu del Laci (Itàlia) autoritzant que l’'Open Arms' entri en aigües italianes aplana el camí, i inclina la pressió encara més en contra dels governs implicats. Aquest jutge del Laci els serveix amb safata la solució.