El president dels Estats Units, Donald Trump, va visitar ahir amb polèmica Dayton i El Paso, escenaris dels dos tirotejos mortals del cap de setmana passat. Com a bon republicà, en situacions com aquesta, Trump refusa afrontar l’arrel del problema (la possessió d’armes als Estats Units) i ha atribuït les matances a altres causes, des dels videojocs a internet, passant pels mitjans de comunicació i les malalties mentals, i així estigmatitza les persones que les pateixen. Qualsevol cosa menys admetre que un país on es pot adquirir un AK-47 amb facilitat no és un país segur.
La visita a El Paso va estar envoltada de controvèrsia, ja que les víctimes de les matances van ser llatins, i l’autor, un supremacista blanc que difonia en xarxes arengues contra els emigrants hispans molt similars a les del mateix Trump. El president nord-americà ha intentat criticar aquest discurs de l’odi, però el cert és que des de la Casa Blanca ell s’ha convertit en un dels seus principals promotors. Amb l’heterodòxia de Trump, amb la seva verborrea a Twitter i l’acumulació de declaracions altisonants, es corre el risc de minimitzar l’efecte dels seus actes i les seves paraules. Però legitimar des de les institucions els discursos d’odi i racistes, proporcionar als supremacistes arguments i utilitzar-los amb finalitats partidistes mai surt gratis a una societat. Tampoc, a la nord-americana, en què la qüestió racial és una qüestió capital.