Malgrat que el Parlament va aprovar, amb un ampli recolzament, la llei de la formació professional (FP) el 2015, s’ha avançat poc des d’aleshores. Quatre anys després,el nou model educatiu i d’inserció laboral no està desplegat en la seva totalitata Catalunya il’FP dual –que combina la formació als centres educatius i les pràctiques a les empreses– encara és una opció minoritària entre els estudiants. En aquest assumpte, el temps corre en contra, ja que l’FP dual acosta la formació a les necessitats del mercat laboral i millora l’ocupabilitat dels joves. Només veient els resultats aAlemanya, on l’FP dual està implantada des de fa 30 anys i amb una taxa d’atur juvenil sis vegades inferior a l’espanyola (5,3% davant el 32,7% l’abril), n’hi hauria d’haver prou per convèncer-nos de l’eficiència d’aquest model.
A Catalunya, lesnegociacions per impulsar definitivament la nova FPs’han trobat alguns esculls. La proposta delDepartament d’Educacióva despertar el rebuig tant de lespatronalscom elssindicats. Convindria que els interessos d’unes i els altres convergeixin en unes bases satisfactòries per a tothom i, sobretot, que el model no es quedi als despatxos. És necessari queel conjunt del sistema educatiu cregui en l’FP dual, que arribi a les orelles dels joves i sigui una opció atractiva per al seu currículum. Que avui dia només el 8% dels alumnes de formació professional hagin optat per la modalitat dual demostra que s’hi està apostant poc.