Sánchez i Iglesias constaten les seves discrepàncies, però continuen veient-se a la Moncloa. El president té un ull posat en el líder de Podem i l’altre en una masmorra propera, a Alcalá, la seu de Ciutadans, on Rivera és martiritzat al poltre. Poderosos patrocinadors, fundadors il·lustres com De Carreras, aliats europeus com Macron i socis fugaços com Valls es relleven en el torn i amenacen Rivera amb la dislocació si no retira el veto a Sánchez i el dirigeix a la ultradreta. El reu aguanta, de moment. Mentrestant, Casado assegura amb Vox el fort institucional on pensa resistir l’hivern. Les tempestes fuetejaran tard o d’hora el PP després del doble daltabaix electoral.
Madrid s’escarrassa en aquestes afliccions, mentre a Barcelona (i a Waterloo) ja es tornen a escalfar les màquines electorals. El cicle no va acabar el 26 de maig, que les boires estivals no confonguin ningú. No acabarà, ni a Catalunya ni a Espanya, fins a les autonòmiques catalanes, després del veredicte del Tribunal Suprem.
Tres factors vitals marcaran aquestes eleccions. Un, la sentència de l’1-O. El grau de severitat dels jutges incidirà en el nivell de cohesió i mobilització del secessionisme. Dos, la guerra entre ERC i JxCat per l’hegemonia. Una victòria irrefutable d’una de les dues faccions podria contribuir a desinflamar el camp independentista. L’interminable torneig de rigorisme perdria sentit.
L’arma de Puigdemont
Tres, la divisió en l’òrbita postconvergent. L’estrès posttraumàtic després de l’1-O i la DUI és elevat. Malgrat l’aversió genètica dels fills de CDC al xoc en camp obert, moderats com a Pascal i Campuzano, tots dos purgats per Puigdemont, amenacen amb una escissió oposada a l’unilateralisme. El mateix Mas intenta intervenir i asserenarl’home de Waterloo. Però aquest té una arma formidable: ningú en el seu partit cotitza com ell en les borses emocional i electoral. Junqueras va provar en les seves carns aquesta arma el 26-M.
En paral·lel, ex alts càrrecs de CiU estan sent temptats per confluir en un nou artefacte catalanista no independentista amb el suport de Valls. Atenció als dos experiments: si funcionessin, podrien posar en perill la majoria independentista al Parlament.