El primer és pagar els deutes. El títol d’aquest article és un préstec del company Toni Sust i enclou una història poc coneguda sobre el lideratged’Albert Rivera. Si s’hagués dit Vicenç, Rivera no comandaria el partit taronja. No és un acudit incomprensible. Veureu.
Ciutadansva néixer com a partit el juliol del 2006. Tot i la seva condició neòfita, la discussió sobre qui dirigiria el partit va ser intensa. Ja a punta de dia, les diferències semblaven insalvables. Algú va proposar llavors nomenar els dos màxims càrrecs per ordre alfabètic. Així es va fer, però els dos cognoms pertanyien a dos enemics irreconciliables. Quin contratemps. ¿Què s’havia de fer? ¡Pel nom de pila! Vinga: Albert, president. Poques vegades l’atzar pur haurà tingut més impacte polític.
Avui, Rivera és un home al fil de la navalla. Fa només un any trepitjava ferm, era el polític de moda, l’aspirant favorit a la presidència. Dotze mesos i quinze dies després de la moció de censuramoció de censura que va alçar el socialista Pedro Sánchez, Rivera ha fracassat en l’intent de sorpasso al PP, ha propugnat un cordó sanitari contra la socialdemocràcia i s’ha associat amb la ultradretaultradreta. La intensa brillantor del tall de la navalla de vegades encega els ulls.
Desagraïts, el món n’és ple
L’esplendor que Rivera acariciava fa tan poc amb la punta dels dits se li resisteix implacablement. Les seves decisions estratègiques l’indisposen amb els seus socis europeus i els seus principals valedors. Emmanuel Macronha amenaçat d’excomunicar-lo a Europasi no talla ambVox.Mentrestant, al retrovisor treu el capManuel Valls.
La pressió de Macron, amb tot, no és el pitjorturment de Rivera.El poder econòmic treu espurnes pel bloqueig taronja a Sánchez. Si el president no disposa de més aliats possibles quePodemi eventualment els independentistes, les polítiques i la falta d’estabilitat del nou Govern sens dubte enervaran elsdiners. Si Sánchez entreveiés una alternativa per recolzar-se a la seva dreta, la dependència de Podem seria menor. Elemental. Els diners, els mateixos que han regat el fulgurant creixement deCiutadansen els últims anys, no entenen que el pagament sigui la insolència. Desagraïts, el món n’és ple.
La pressió sobre Rivera assolirà nivells extrems abans de la investidura, i després. I aquí l’atzar hi tindrà poc a dir.