L’incendi en confuses circumstàncies de dos barcos petroliers a les portes de l’estret d’Ormuz, L’incendi en confuses circumstàncies de dos barcos petroliers a les portes de l’estret d’Ormuz,rumb a Taiwan i Singapur, respectivament, ha incrementat la tensió a la zona, singularment entre l’Iran, d’una banda, i l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, aliats predilectes tots dos dels Estats Units al golf Pèrsic, de l’altra.

A falta d’una versió convincent d’allò que ha passat –cop de mà terrorista o atac decidit per un Estat, o elements incontrolats d’aquest–, l’únic cert és que els riscos d’un conflicte armat van en augment, la Casa Blanca no està disposada a aixecar el peu de l’accelerador per fer mal a l’economia iraniana i tot això passa només un mes després d’altres atacs de naturalesa desconeguda patits per quatre barcos al mateix braç de mar pel qual passa no menys del 30% del petroli que es consumeix al món.

Ni les acusacions llançades contra l’Iran pel secretari d’Estat de Donald Trump, Mike Pompeo, sense proves sòlides a la mà, ni l’opinió dels qui neguen l’escalada en potència, semblen atenir-se als fets. Perquè la realitat és que, sense dades sobre el que realment ha passat a l’estret, l’única actitud responsable és la de qui, amb la Unió Europea i el Japó en primer lloc, criden a la serenitat, a restablir la confiança o el respecte entre adversaris per evitar que l’àrea, per si mateix inestable, abundi en la inestabilitat, desboqui el preu del petroli i perjudiqui la marxa de l’economia.