El Govern del Regne Unit va anunciar fa uns mesos un pla per proveir amb compreses i tampons els centres de secundària del país. La mesura, que les activistes han demanat que s’estengui a les escoles de primària, segueix la línia de l’adoptada l’any passat per l’Executiu escocès. Segons un estudi de Pla Internacional, una de cada deu joves britàniques entre els 14 i els 20 anys no pot comprar tampons i compreses, i la meitat ha perdut un dia de classe a causa de la menstruació, dades que confirmen una realitat observada per molts docents del país.
A Espanya, la mesura més destacada per fer front a l’anomenada ‘pobresa menstrual’ va ser la rebaixa de l’IVA al 4% dels productes d’higiene femenina, prevista en els fallits Pressupostos Generals de l’Estat del 2019. Ara per ara, no hi ha indicadors que quantifiquin la incidència de la pobresa menstrual a Espanya. Sí que existeix un manual d’higiene menstrual a l’escola desenvolupat per la Universitat d’Alcalá de Henares. Si bé està pensat per a la realitat nicaragüenca, hi ha mesures que poden aplicar-se als centres espanyols, com la detecció, per part del professorat, de nenes que s’absenten cada vegada que tenen la regla o que es taquen de sang amb assiduïtat.
En l’àmbit de l’educació sexual i reproductiva, la Federació de Planificació Familiar Estatal assegura que s’intenta introduir als tallers l’ús de copes menstruals, més ecològiques i econòmiques, però que encara existeix un gran desconeixement sobre el cicle menstrual, així com perviuen mites sobre la regla, com la presumpta pèrdua de la virginitat amb l’aplicació d’un tampó. A nivell de planificació urbana, una escassetat de lavabos públics i gratuïts obliga les dones a consumir per poder entrar als bars a canviar-se, una situació que pot suposar un greuge per a aquelles amb poc poder adquisitiu.
Per tot això, urgeix una resposta estatal, autonòmica i municipal que tregui a la llum una realitat ara per ara molt desconeguda al país.