L’anomenen 'sugar dating'. Sens dubte, un nom excessivament edulcorat per denominar una realitat equiparable a la prostitució. El contacte es desenvolupa a través d’aplicacions legals, s’exposa com un simple intercanvi de favors i les trobades s’emmarquen en una suposada situació de normalitat, igualtat, llibertat i beneficis per a tots dos. La transacció es fa entre adults, però amb dues substancioses diferències entre ells: l’edat i el compte corrent. Estudis pagats, regals cars o entreteniment de luxe per als 'sugar babies' i la companyia de cossos bonics i joves per a homes madurs –'sugar daddies’– o dones madures, les 'sugar mommies'.

A nivell legal hi ha poc a dir. Tot i que l’aplicació que facilita les relacions voreja la legalitat, en principi es tracta de trobades lliures entre persones adultes. Tampoc hi ha massa a afegir a nivell moral, cadascú és lliure d’establir les condicions de les seves relacions. Però el fenomen no deixa de ser un símptoma més de la desigualtat social i dels camins que alguns decideixen o se senten forçats a prendre. El testimoni de la jove estudiant de doctorat que recorre a aquest tipus de cites mostra a la perfecció la cara fosca del ‘sugar dating'. Tampoc és casualitat que elles siguin majoritàriament les que ofereixen els seus cossos joves (un 84% de 'sugar babies' són noies) i que les 'sugar mommies' no arribin al 14% entre els grans. La desigualtat es marca amb més força en les dones.