La convocatòriad’eleccions del dia 28 d’abril, per part del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va paralitzar 'sine die' el projecte de llei sobre transaccions financeres (LTF), aprovat pel Consell de Ministres el dia 18 de gener del 2019.
En els mitjans de comunicació s’ha denominat aquesta norma la 'taxa Tobin', per la seva lleugera semblança amb la proposta del 1971 de l’economista nord-americà James Tobin, tot i que es tracti d’un gravamen diferent, ja que la LTF recau sobre una altra mena de transaccions financeres. La proposta Tobin s’aplicaria a les operacions de canvis d’una moneda a una altra, amb la finalitat de reduir l’especulació en el mercat de divises i, en conseqüència, disminuir la volatilitat dels tipus de canvi.
La LTF creava un impost indirecte que gravaria amb un 0,2%, les transaccions financeres oneroses d’accions representatives del capital social de societats espanyoles, admeses a cotització en un mercat regulat espanyol o d’un altre estat de la Unió Europea (UE) o en un mercat d’un tercer país considerat equivalent, amb un valor de capitalització superior a 1000 milions d’euros. És a dir, grava les transaccions amb independència de les persones
físiques o jurídiques que intervinguin en l’operació. Per tant, s’evita el risc de deslocalització al sotmetre a tributació la compravenda d’accions, independentment del país de residència del mitjancer financer.
El principal objectiu d’aquest nou impost era augmentar els ingressos públics per fer front a l’increment de les despeses socials i, en conseqüència, consolidar les finances públiques. Però la implantació d’aquest nou tribut també tindria uns impactes negatius.
Des del punt de vista delsinversors en accions, el nou impost encariria l’operació en renda variable, ja sigui per inversió directa en accions o indirecta a través de fons d’inversió o plans de pensions que inverteixen en renda variable, en uns moments conjunturals de rendibilitats negatives o molt reduïdes en altres alternatives d’inversió.
Des del punt de vista del mercat, a curt termini reduiria el volum d’operacions en accions i, en conseqüència, disminuiria la liquiditat. I des del punt de vista dels mitjancers financers, es produiria un augment dels costos administratius derivats de la liquidació, informació i documentació del tribut.
I des del punt de vista macroeconòmic provocaria un desincentiu per a l’estalvi, en uns moments en què la taxa d’estalvi privat espanyol sobre el producte interior brut és feble, i està en el 5,4%. És una taxa que està per sota del 6,5% de mitjana de l’eurozona i a la meitat de la taxa d’estalvi dels alemanys i gairebé una tercera part del que estalvien els holandesos, un 14,6%.