Alfredo Pérez Rubalcaba ha donat forma a l’Espanya que coneixem en molts i molt rellevants àmbits. Com el polític exemplar que va ser, va saber configurar mitjançant el debat, la negociació i l’acord des de les més fermes conviccions la realitat del nostre país en aspectes tan rellevants com la ciència i l’educació, les seves vocacions més personals; però també en la seguretat pública, la política antiterrorista o en el treball parlamentari.

La seva capacitat desenvolupada en tants aspectes, expressió de la seva pròpia personalitat polièdrica, l’havia de conduir a la direcció política del Govern i d’Espanya, ja com a ministre de la Presidència als anys 90, com a portaveu parlamentari i com a vicepresident en el Govern de Rodríguez Zapatero i després com a líder i candidat del Partit Socialista. Perquè la passió d’Alfredo pel públic va ser la seva autèntica vocació, lad’home d’Estat i servidor de l’Estat i, sobretot, dels seus conciutadans. I el PSOE va ser per a ell l’instrument fonamental per fer-ho, sumant la seva aportació a la de tants i tants ciutadans, posant les seves capacitats extraordinàries al servei d’un projecte comú i compartint-ne el lideratge.

Totes les crítiques, els retrets i les desqualificacions que va saber aguantar mai van poder posar en dubte la seva brillantor i la força de la seva intel·ligència, que el converteixen per a molt temps en un referent no només del socialisme espanyol sinó de qualsevol esforç de reflexió sobre Espanya i la seva democràcia. Per als qui el vam conèixer, i per a tots els ciutadans a qui va servir en tots els seus dies, aquesta intel·ligència i aquesta brillantor es posaven invariablement al servei de les seves conviccions, dels seus ideals, que van ser els del Partit Socialista, també perquè va contribuir com pocs a donar-los forma. La força d’aquestes conviccions i la calidesa del seu somriure són un llegat que confio que m’acompanyarà sempre i del que espero estar a l’altura.

Qui va ser el polític i orador més brillant de la seva generació ens deia que la millor improvisació és la que es prepara: en els seus discursos i en el seu llegat de reformes i propostes continuarem trobant la millor preparació per al futur d’Espanya que ell sempre va veure amb confiança i que tant va contribuir a garantir, amb il·lusió, amb estudi i treball i amb els valors a què sempre va ser fidel.