“Hem de salvarWoody Allen”. Han coincidit aquests dies un parell de coses. D’una banda, l’anunci que Día de lluvia en Nueva York, la pel·lícula de Woody Allen que continua inèdita i per la qual el cineasta està a matadegolla amb Amazon Studios, s’estrenarà a Itàlia i Espanya. Aquí ho farà el 4 d’octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente. De l’altra, la publicació d’un article a la revista francesa Transfuge(del qual es fa ressò a Twitter Robert B. Weide) que, sota el títol amb què obria aquesta columna, trenca una llança a favord’Allen. “Així que ara Hollywood, alguns editors i certs periodistes estan llestos per arruïnar la carrera d’un dels millors cineastes en actiu sense cap raó fonamentada en la justícia”, exposa el seu autor, Jean-Christophe Ferrari, en un dels paràgrafs.
‘Día de lluvia en Nueva York’, de Woody Allen, és una pel·lícula que existeix i que ara, sigui per les raons que sigui, podràs escollir entre veure i no fer-ho
Cadascú és lliure de pensar el que li doni la gana sobre Woody Allen, faltaria més. I sobre les seves pel·lícules. Cadascú pot creure’s el que vulgui de la seva vida privada i permetre (o no) que això alteri la percepció dels seus films, fins i tot si aquests formen part de la seva història cinematogràfica i emocional. I per descomptat, cadascú pot tenir les seves teories sobre si és possible separar autor i obra, marcar una barrera entre vida personal i proposta artística. Això últim va quedar clar en els nombrosos textos sobre Allen, alguns de magnífics (sincers, emocionants, contradictoris per humans), publicats en l’esclat del #MeToo arran dels articles de Dylan Farrow, filla adoptiva del cineasta, a The New York Times i Los Angeles Times.
Que cadascú es relacioni amb el cine, amb l’art i amb el món com vulgui. Però, tant si les comparteixes i celebres com si et proven com una puntada de peu, aquestes coses són importants perquè impliquen una presa de partit, una aposta en ferm per un autor i/o una pel·lícula. Són importants perquè transcendeixen el nuvolot informatiu de misteris, especulacions i soroll. Desactiven l’abstracte i van al concret. I el concret és Día de lluvia en Nueva York, una pel·lícula que existeix i que ara, sigui per les raons que sigui, podràs escollir entre veure i no fer-ho.