El patriotisme ja és la principal o gairebé única referència ideològica de nombroses organitzacions polítiques. Les crides al vot invoquen banderes, símbols o elements purament identitaris. Això amb l’oblit de les necessitats reals de les persones que elegiran els seus representants. Els ciutadans volem que els polítics ofereixin solucions a les nostres necessitats i problemes més que embolicar-se en trossos de tela que, tot i que evoquin nacions, són només això.
En una part històricament important del catalanisme es reflecteix com estan de perduts, confusos i arribant a surrealismes que espanten. Amb depuracions com les de Carles Campuzano reflecteixen que només volen enredaires sense rumb com el piròman Puigdemont, baró de Waterloo, i el seu clon 'clown’, Torra. ¡Quina parella de surrealistes! Per a això, fins i tot per a un espanyol no espanyolista, sembla més coherent l’actitud d’ERC, almenys el líder Junqueras que porta llarg temps a la presó per un suposat delicte de naturalesa política.
Nacionalisme ranci i catolicisme
Sent Setmana Santa, és procedent referir-nos a les congregacions dels altres 'patriotes’ que basant només el seu discurs en un nacionalisme ranci, el barregen, si fa falta, amb el maridatge que segles enrere i els 40 anys de franquisme caracteritza la Hispània: el nacionalcatolicisme. En definitiva, la complementació de dues repressions i dogmatismes que han configurat segles la nostra història.
Fa un any, cinc ministres del PP van acudir emocionats a la processó de Màlaga del Crist portat per legionaris amb les seves armes de foc. Tots els ‘peperos’ portaven medalles de confrares per a qui desconec si la seva dedicació a la repressió de drets dels més febles els va acreditar com a mèrit. Aquest any, en plena Setmana Santa, coincideix la campanya electoral.
En aquest cas, no és només el PP sinó també les altres dretes inequívoques com són Cs i Vox els que han expressat la seva intenció d’acudir a la processó. Tot el que sigui per aconseguir vots patriotes rancis els és bo. Afortunadament la confraria que porta aquesta processó els ha demanat, donada la coincidències de dates religioses i electorals, que evitessin la seva presència política en aquesta data. Ja veurem què passa. Alguns, potser, es faran representar, però allà hi haurà tots els patriotes de nacionalisme espanyol, tot i que sigui trufat d’un catolicisme tan castís com caspós i allunyat dels més desposseïts.
Pablo Casado ja s’ha presentat disfressat de natzarè (amb somriure d’assistent de vol en plena Passió) a Àvila fa escassos dies. Ara, ja és el moment culmen on els desitjos de presentar-se per aconseguir una foto se centren a Màlaga i la legió. Desconec els que assumiran la petició de la confraria d’absentar-se de l’acte legionari religiós o si delegaran per a la foto en el tripartit govern de les dretes andalusos, però sí que tinc clar que és el 'remake' d’aquella pel·lícula d’exaltació militarista de l’any 1942 amb la qual titulo l’article, i que és una retroacció al passat.
Expresident de la Comissió de Drets Humans i Democràcia de l’OSCE.