En els anys 30 del segle passat, quan Barcelona no era encara port internacional de creuers ni capital mundial del mòbil, vam tenir alguns turistes d’excepció com Jean Genet i Eric Arthur Blair, àlies Georges Orwell. Mentre Genet anava arrossegant la seva delinqüent homosexualitat per la putridesa del Raval a la recerca de menjar, Orwell va decidir jugar-se la vida d’una altra manera: arribat a Barcelona el dia de Sant Esteve del 36, el brigadista internacional es va allistar immediatament al troskista POUM, tot i que acabés abraçant els cruels ideals de la FAI. («Quanta, quanta guerra!» com va deixar escrit la ferotge Rodoreda.)
En el seu 'Homage to Catalonia' Orwell escriu el seu amor a la revolucionada Barcelona de l’època: “Els cambrers i els dependents miraven el client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ningú deia ‘senyor’, o ‘don’ i tampoc ‘vostè’; tots es tractaven de ‘camarada’ i ‘tu’, i deien ‘¡salut!’ en lloc de ‘¡bon dia!’”. La nostra guerra civil va deixar en ell una empremta indeleble: Cada línia seriosa que he escrit des del 1936 l’he escrit, directament o indirectament, contra el totalitarisme i a favor del socialisme democràtic com jo l’entenc.
Ja el 1949, Orwell va publicar la seva molt profètica ficció '1984' on es poden llegir aquestes línies: “El nacionalisme és la fam de poder alimentat per l’autoengany; no només no desaprova les atrocitats comeses per la seva banda, sinó que té una extraordinària capacitat per ni tan sols sentir-ne a parlar”; “els mites que es creuen tendeixen a convertir-se en veritables. Els millors llibres són els que ens diuen el que ja sabem”; “el seny no depèn de les estadístiques. Si el líder diu que dos i dos fan cinc,doncs dos i dos fan cinc. Aquesta perspectiva em preocupa molt més que les bombes”; “el pensament corromp el llenguatge i el llenguatge també pot corrompre el pensament”;”si es es permetés a la gent entrar en relació amb estrangers, descobririen que són criatures iguals a ells en l’essencial i que tot el que se’ls ha explicat és mentira”; “’doblepensar’ significa el poder de mantenir dues creences contradictòries alhora, i acceptar-les totes dues”; “en temps d’engany universal,dir la veritat és un acte revolucionari”.
Digueu-me descontextualizador, però les paraules d’Orwell sobre la Barcelona del 36 em resulten tan fotogràfiques com les redactades 13 anys més tard a ‘1984’ sobre el que, a la seva mateixa Catalunya, passa ara. No suggereixo en cap manera que aquestes línies no siguin aplicables a Espanya i al planeta en general,però... ¡sap tan greu, amb com de guapos que diuen que vam ser, haver caigut tan baix!