Adolfo Suárez Illana, flamant número dos de Pablo Casado, va afegir l’última barbaritat a undebat sobre l’avortamentque el PP va ressuscitar i que, davant les crítiques internes i el rebuig social, s’esforça ara a sufocar. Les atzagaiades sobre la qüestió s’acumulen. Va començar Casado afirmant que “és bo que les dones embarassades sàpiguen el que porten dins” ovinculant l’avortament al cobrament de les futures pensions, i va reblar Suárez identificant la interrupció de l’embaràs amb una pràctica absolutament indocumentada dels neandertals detallar el cap als nadonso una esperpèntica llei de Nova York, per descomptat inexistent, que permet avortar després del naixement. Entre despropòsit i despropòsit,una manifestació a Madrid“per la vida” que diumenge passat va tornar a unir Vox i el PP en la seva competició per mirar al passat... o a la ultradreta.
El PP en tindria prou amb una mica de memòria per saber que molt poc ha de guanyar agitant el tema de l’avortament. L’últim intent de tirar endavant una llei més restrictiva es va saldar amb tres anys d’agres debats, una retirada final ila dimissió d’Alberto Ruiz-Gallardón el 2014. Ni les enquestes de llavors reflectien l’aprovació social d’un retrocés ni el sentiment actual està per la tasca. És un debat superat,la regulació actual està àmpliament acceptadai no genera cap tipus d’alarma social. Tots els informes corroboren que el desenvolupament de l’actual llei ha sigut positiu. Les interrupcions de l’embaràs no han augmentat i de cap manera són utilitzades com a mètode anticonceptiu.
Més enllà de la qüestió concreta de l’avortament, és preocupant el menyspreu que s’entreveu en algunes de les declaracions dels dirigents del PP. Que Casado posi en dubte que les dones “sàpiguen el que porten dins” o que Suárez les qualifiqui de neandertals sóndeclaracions ofensives que frivolitzen una decisióque, en la immensa majoria dels casos, és el resultat d’una reflexiódifícil i dolorosa. Recolzar la vida no és reduir la capacitat de decisió de les dones, sinó oferir mesures integrals perquè el desenvolupament professional de les mares no es vegi penalitzat i que afavoreixin la cultura enla igualtat en les cures. Precisament, tot el que l’onada populista conservadora, en el seu intent decontrolar el cos de les dones, intenta evitar.