El dia de Sant Josep, una llibreria de Girona va celebrar amb discreció 140 anys d’existència. No és poca cosa: un recinte que acumula a les parets i els prestatges el pòsit d’història sentimental dels individus i els fragments esparsos de la història col·lectiva. És la Llibreria Geli, al carrer de l’Argenteria. Va ser fundada per un matrimoni que la va dedicar, sobretot, al sector de la litúrgia i del llibre religiós, en una ciutat que era levítica fins a l’extenuació. Aquest vessant catòlic es va mantenir durant molts anys i no era gens estrany de veure com els mossens de la diòcesi hi anaven a recollir literatura aprovada pel Vaticà i pa d'àngel per celebrar la missa.

Un home que es deia Pedro Rodeja hi va entrar de xaval (tenia 14 anys) per ajudar a emmagatzemar els llibres, i ho va fer amb tanta dedicació i saviesa que va convertir la seva memòria en un ordinador infal·lible. Es va fer l’amo de la llibreria (en sentit espiritual) gràcies a un fervor i una persistència inefables. Mentre els mossens parlaven amb els antics propietaris, ell feia jocs de mans i et venia manuals d’ortodòxia marxista o novel·les prohibides. Jo hi vaig descobrir la lectura gràcies al meu pare, que la va convertir en la seva segona biblioteca particular perquè el nostre pis era molt esquifit. No hi vam robar mai cap llibre, però n'hi vam llegir molts. És a dir, hi vam robar temps i coneixement. 140 anys. No és poca cosa.