Avui ens hem despertat amb la terrible notícia d’un atemptat terrorista perpetrat contra ciutadans musulmans a dues mesquites de la localitat de Christchurch, a Nova Zelanda, deixant desenes de morts. El fet colpidor, a banda de les morts i la sang freda de l’autor de l’atemptat, ha sigut la difusió del vídeo de 17 minuts de durada de l’atac a través de FacebookLive
L’autor manifest d’aquesta matança, Brenton Tarrant, és un australià de 28 anys que ha emès en directe a través de les xarxes socials la matança, veient-se en aquesta la seva arribada al lloc dels fets amb els trets perpetrats contra les víctimes innocents i indefenses que es trobaven a l’interior del centre de culte.
Analitzant les imatges de com es va perpetrar l’atemptat podríem destacar, en primer lloc, la similitud del vídeo pujat a les xarxes socials per part del terrorista amb alguns videojocs de caràcter violent; fins i tot el mateix autor, en el seu manifest, en descriu alguns d’aquests com inspiradors per a l’atemptat ('Spyro', que li va ensenyar l’etnonacionalisme, i el 'Fortnite', amb el que va aprendre a ser un assassí), tot i que de forma sarcàstica. A més, la seva tranquil·litat a l’hora d’executar la matança, el dia escollit (un divendres, dia festiu per als musulmans), el coneixement de la zona, el maneig de l’arma, entre altres evidències, ens indica que no estem davant d’un acte improvisat, sinó que hi ha hagut un temps de planificació darrere. De la mateixa manera, la seva actitud posterior a l’atemptat no seria la de fugir; segurament se sent orgullós de la seva obra i necessita el reconeixement.
Si ens centrem en el perfil del terrorista, podem observar que el fet de publicar en directe la matança indica que normalitza l’acte violent i el legitima, creient que el que està fent és lícit i que té autoritat moral per fer-ho.
Les insígnies escrites als carregadors tampoc ho són a l’atzar. Fan referència a gent que va lluitar i va vèncer els musulmans i a l’extrema esquerra al llarg de la història, missatges islamòfobs i de caràcter neonazis. Aquests noms segurament simbolitzen referents per a l’autor dels crims, relacionant la seva ideologia no tan sols en contra de l’islam i els musulmans, sinó també amb una ideologia supremacista.
Fets com aquest ens han de fer reflexionar si no estarem assistint a una radicalització de la societat occidental a través de narratives radicals de poca o nul·la credibilitat, però amb molta càrrega emocional. Moltes vegades, bombardejar les xarxes socials amb propaganda no analitzada sobre amenaces contínues per part de suposats grups terroristes pot produir un efecte perillós, fent la sensació d’amenaça contínua i ajudant a crear més xenofòbia cap a algunes comunitats que erròniament es vinculen amb grups terroristes.