Entorn del 8-M

Pablo Iglesias i el Fairy

Quanta pedagogia queda per fer, entre els sobrevinguts al feminisme per postureig i entre els qui pretenen convertir-lo en una arma llancívola

zentauroepp47245717 06 03 2019 cartel de podemos anunciando el retorno de pablo 190306170011 / PONS ELISENDA

En els últims dies, deixant el judici del Suprem a banda, han brotat tantes farineres bordes al femer que costa decidir-se per una de sola per conjuminar una columna. Em refereixo a les perles propiciades pel 8-M: el “feminisme liberal” de Ciutadans, l’ull maquillat amb rímel d’Alejandro Sanz, la frase del Papa Francesc(“el feminisme és masclisme amb faldilles”),la consigna subscrita per alguna veu preclara (“no soc feminista, sinó femenina”, com si fos un oxímoron) i les explicacions de la CEOE sobre la bretxa salarial, les explicacions de la CEOE sobre la bretxa salarial,atribuïda a “diferències psicològiques”. Però sobretot, sobre tot, ai, el cartell de Pablo Iglesias amb l’anunci de la seva tornada al fangar polític. ¡Brut, fill meu, també tu!

Apareixia el secretari general de Podem d’esquena, puny en alt, en un posat messiànic, davant un mar de dones tenyides de lila i sota la llegenda ‘vuELve”, amb el pronom personal ressaltat. L’altra nit, Wyoming va fer molta gràcia a la tele al qualificar el pasquí d’“oli sobre ego”. Recordava molt l’assumpte a l’anunci dels vuitanta de la colònia Otel·lo, on una noia guapíssima sortia d’un cotxe i un mascle alfa la rebia al descobert, mentre sonava de fons un saxo eròtic i una veu en ‘off’ rematava la feina: “Colònia Otel·lo, torna l’home”. L’imprescindible torna a escena, com si la baixa paternal hagués sigut un parèntesi absurd, una pedra al camí, com si tornés de la guerra de les Gàl·lies. És cert que el cartell va tenir una vida activa curtíssima i que Iglesias es va desmarcar de seguida, però se suposa que en algun moment li va haver de donar el vistiplau, ¿o no? Quina patinada.

El que emergeix de tota aquesta escudella és quantíssima pedagogia queda per fer, entre els sobrevinguts al feminisme per postureig i entre els qui pretenen convertir-lo en una arma llancívola. El moviment només pretén salvar la bretxa salarial, l’acadèmica, l’empresarial, la domèstica i a la mateixa parella. ¡Quanta planxa encara! I de segur que el més difícil d’erradicar serà el Fairy mental de les relliscades.