Si el Tribunal Suprem jutgés paraules i no fets ja hauria dictat sentència, ja que les contradiccions d’acusats i testimonis delaten que en aquest judici, com en la guerra, la primera víctima és la veritat.
¿Quants policies i guàrdies civils van resultar ferits l’1-O? Depèn de qui i de quan els quantifiqui. Els agents “atesos” van ser 400, va revelar el 2017 Soraya Sáenz de Santamaría; 95 va testificar després, ja obligada a dir veritat; i “cap”, segons José Antonio Nieto, responsable de l’operatiu policial.
¿La policia va abusar de la força als col·legis electorals o la seva actuació va ser proporcionada? L’octubre del 2017 Enric Millo s’inclinava per la primera opció –”No puc fer cap altra cosa que lamentar-ho i demanar disculpes en nom dels agents i dels comandaments”–, però davant del tribunal ha qualificat d’“exemplar” l’actuació i ha negat haver-se disculpat: “Res més lluny de la meva voluntat.”
¿Quin paper van jugar els Mossos l’1-O? “El mateix que en qualsevol tipus d’eleccions: que es pugui desenvolupar una jornada electoral amb total normalitat”, responia Quim Forn, acabat de nomenar conseller d’Interior. Ja en el banc dels acusats, i per tant legitimat per transaccionar amb la veritat, va oferir una versió diferent: “Cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució [...] No els vaig donar ordres sobre el referèndum. Una cosa és el meu compromís polític amb el referèndum i una altra les meves competències com a conseller.
¿ÒRGAN CENSOR?
¿Va poder la taula del Parlament inadmetre a tràmit les proposicions de llei de desconnexió –referèndum i transitorietat jurídica–, complint el mandat del Tribunal Constitucional i atenent el seu inconstitucional contingut? No podia, segons l’expresidenta Carme Forcadell i el seu successor, Roger Torrent, ja que la taula és una instància “governativa” i no un “òrgan censor”. Sí que podia, i de fet devia, segons ho van aconsellar el lletrat major i el secretari general de la Cambra, que així es van manifestar dilluns al Suprem.
El tribunal dirà si hi va haver rebel·lió, desobediència, malversació o violència, però el que assegura que ha sobrat, per tot arreu, va ser la barra.