A ‘Un larg dissabte’, George Steiner parla amb la periodista Laure Adler sobre molts dels aspectes de la seva obra i la seva experiència. Aquest ‘dissabte’ del títol prové de l’intent de Steiner d’aplicar l’esquema religiós de la seqüència divendres / dissabte / diumenge a l’evolució de les passions i els neguits dels humans. L’esquema té "una força suggestiva il·limitada": hi ha un divendres en el qual tot és desolació, tristesa i nocturnitat, i també hi ha un diumenge, que és símbol clar i diàfan de la resurrecció. Entremig, el dissabte de l’espera: "La incertesa del dissabte on no succeeix res i res es mou, el dissabte desconegut de l’espera sense garanties". Steiner conclou que és en aquest dissabte conceptual, "el de la nostra història", on coincideixen dues mecàniques, "la de la desesperació i la de l’esperança". Totes dues pertanyen al mateix camp semàntic, el de l’espera. Un dissabte d’expectatives que tant poden ser realitats com desil·lusions.

Fa uns dies, en un sopar d’amics al Motel Empordà, una cerimònia entorn de la mitologia del ‘niu’, aquell plat descomunal de gust i concepció, el professor Pep Nadal va pronunciar un parlament elegíac en uns termes similars als de Steiner. "Qui espera imagina el que ha de venir; d’aquesta manera, esperar s’ha convertit en la primera gran fita cultural dels homes". Esperar i interrogar-se sobre les constants oscil·lacions entre el divendres i el diumenge.