Penso que no ha de passar inadvertit el rigorós article que Borja de Riquer Permanyer va publicar fa unes setmanes a la premsa. Jo li tinc un gran respecte des de sempre, augmentat, si és possible, en aquells dies en què vaig tenir l’honor de compartir amb ell alguns dels actes celebrats a la Reial Acadèmia de Bones Lletres.
L’article de Borja de Riquer duia aquest títol: “Radiografia política dels catalans”. Em permeto recollir algun fragment d’aquell text.
“Considerar-se igual espanyol que català, si bé avui encara és majoritari, amb el 35%, ha perdut 13 punts, mentre que les identitats exclusiva i majoritària catalanes arriben al 22% i al 26%, respectivament, i han guanyat en conjunt 25 punts. En canvi, les dues identitats espanyoles, l’exclusiva i la majoritària, han perdut 12 punts entre totes dues”.
Espero no haver-me equivocat en la transcripció, que deixo aquí per no acumular disbarats. Puc repetir, més tranquil·lament, aquesta afirmació de l’admirat Riquer: “No és cert que la nostra societat estigui dividida en dos blocs similars, com repeteixen alguns de polítics i mitjans”. Sens dubte és més clara aquesta informació: “El creixement de l’independentisme és molt superior al de la identitat exclusiva catalana. Gairebé el 80% de ciutadans –independentistes i federalistes– volen un profund canvi polític i reivindicar el dret a decidir democràticament el futur de Catalunya”.
No admetre això, que escriu Borja de Riquer, és no voler acceptar la realitat. L’opinió pública canvia, no és quelcom immutable, i la política hauria d’intentar anar de la mà dels canvis socials si és que no vol quedar-se enrere.
No oblidaré mai haver tingut un savi al meu costat. De pensadors n’hi ha. De savis, ja no tants.