Convé mantenir el cap fred per solucionar la llarga crisi constitucional en què està sumida Veneçuela, agreujada després del’autoproclamació de Juan Guaidó com a president interí ambl’aval dels EUA i d’altres països. I, a causa de la volatilitat de la situació, el cap fred convé a totes les parts, al chavisme que representaNicolás Maduro, a l’Exèrcit,la cúpula del qual està alineada amb el règimencara que hi ha dubtes sobre la tropa, a l’oposició que sempre ha sigut poc compacta –d’aquí prové en part la dificultat històrica de presentar una alternativa capaç d’arribar al palau de Miraflores–, i als actors internacionals. S’ha d’evitar una escalada que pugui desembocar en un conflicte amb profundes repercussions a la regió. L’objectiu ha de ser restaurar la democràcia plena.
Per això, el paper de la comunitat internacional és fonamental. El chavisme està esgotat. Es va demostrar a les urnes quan l’oposició va aconseguir la majoria a l’Assemblea Nacional, i en la investidura de Maduro per a un segon mandat que no va ser reconeguda ni pels EUA ni per la UE, ni per nombrosos països llatinoamericans. I també està esgotat al carrer, on les manifestacions contra el Govern bolivarià no han fet més que créixer atiades per la total ruïna econòmica a la qual Maduro ha portat el país.
Ara convé encarrilar la transició per evitar un enfrontament i en aquesta tasca gens fàcil Espanya té un paper per exercir com es va veure a Davos, quan tres president llatinoamericans (dos dels quals directament afectats per la crisi de refugiats veneçolans) van demanar a Pedro Sánchez el reconeixement de Guaidó pel caràcter de consolidació que pot tenir la posició espanyola. Sánchez s’ha manifestat prudentsupeditant la seva decisió final a l’actitud comuna de la UE i a la seva aprovació en un Consell d’Afers Exteriors de la Unió. De moment, la posició és no reconèixer Guaidó i convocar eleccions democràtiques. Si la precipitació pot ser mala consellera, la lentitud també. La UE ha d’entendre que la crisi veneçolana no se soluciona deixant passar els dies. Amèrica Llatina està vivint un moment delicat amb països fragilitzats com l’Argentina i Xile, o amb un Govern ultra com el del Brasil, mentre Rússia i la Xina no renuncien a tenir la seva part en aquesta greu crisi.