En la recrudescència de l’actual conflicte dels taxis contra els VTC té molt a veure el decret 13/2018 aprovat pel ministre de Foment, José Luis Ábalos. Aquest decret traspassava la responsabilitat de la regulació dels VTC a les comunitats autònomes i als ajuntaments, amb l’argument que el criteri de proximitat ha de prevaler per garantir la qualitat de la prestació de determinats serveis com passa amb la sanitat o l’educació.
No obstant, la decisió ha resultat perniciosa per diversos motius. El primer és perquè ha situat la pressió en les autonomies i en els ajuntaments davant dos sectors econòmics amb capacitat de ‘lobby’ a nivell estatal i europeu. El segon és perquè els partits polítics són a les portes d’unes eleccions municipals al maig i ningú vol assumir el cost polític de legislar en calent.
La convivència del VTC i del taxi no pot ser, per motius obvis, una matèria que es legisli en calent sense tenir en compte una sèrie de factors socials i econòmics. El sector del taxi és un sector privat que té atorgada la capacitat de prestació d’un servei públic a canvi d’un règim de monopoli que li limita les tarifes, els horaris i l’àmbit geogràfic d’actuació.
Ens hem de preguntar ara si, en el moment actual, es donen les mateixes circumstàncies socials i econòmiques de quan es va legislar aquest sector i si no faria falta plantejar-se una liberalització assumint unes compensacions als que van comprar les seves llicències. És a dir, el Govern podria plantejar-se una liberalització amb uns costos de transició a la competència (CTC) que s’assumirien des del sector públic amb una aportació del VTC.
Però per liberalitzar, o per trobar altres solucions possibles, és necessari mantenir un debat de fons que ningú vol assumir políticament. És curiós que en aquest conflicte ningú ha preguntat al client què necessita i quines són les seves preferències. En cas de fer-ho, potser més d’un s’emportaria una sorpresa S’està legislant en calent, amb les urnes a tocar i sense perspectiva de llarg termini. I els que perden són els ciutadans i els consumidors. Així ens va.