Un alt dirigent del PP ha deixat anar aquesta delícia en forma de símil: “És com si tinguessis una botiga des de fa més de vint anys i deixes d’atendre bé la clientela, i puges els preus i tanques cada dia una mica abans, i resulta que un dia s’instal·la a prop teu una altra botiga com la teva, però amb gent més simpàtica i amb uns preus més baixos. I resulta que has de millorar i posar-te al seu nivell”. La botiga és el PP i el nou establiment és Vox, i els clients són els votants, com és obvi. La reflexió és barroera i esquemàtica, però nítida. Es tracta de vendre i de pensar que hi ha un gruix de compradors que sempre volen els mateixos productes. Venen el mateix, totes dues botigues. L’única diferència és el tracte. I el preu. Si haguessin estat més agradables (és a dir, si haguessin satisfet els instints més baixos del personal) i si el preu fos raonable (és a dir, si no s’haguessin fet concessions als proveïdors: “hem renunciat a moltes banderes”), els clients no haurien anat a la botiga de la cantonada.

Resulta que aquesta nova botiga ja hi està instal·lada i no pensa tancar les portes. Al contrari, està fent atractives campanyes de promoció dels productes, amb uns aparadors llampants: models de sempre amb noves aparences. “Resulta que has de millorar”, diu el dirigent del PP. És a dir, vendre més barat i ser més simpàtic. És a dir, ser més d’extrema dreta, que és la manera de fer reflotar el negoci.