El lingüista George Lakoff, investigador de la teoria neural del llenguatge, feia servir la imatge del paquiderm, símbol del Partit Republicà dels EUA, per alliçonar els seus alumnes: a l’hora de discutir amb l’adversari no utilitzis el seu llenguatge, perquè aquest triarà un marc que no serà el que tu desitges. En el seu famós assaig 'No pensis en un elefant’, Lakoff afirma que les paraules evoquen marcs cognitius i que en la pugna electoral el partit que guanya el capítol és el que al llarg del temps aconsegueix imposar el seu al dels rivals.
Mentre es disposen a segellar el seu pacte de govern d’Andalusia, aritmèticament insuficient per investir un president, el PP i Ciutadans ens demanen amb insistència que no pensem en l’elefant ultra, mentre aquest s’endinsa com ídem en terrisseria al Palau de Telmo i a l’Hospital de las Cinco Llagas, seus de la Junta i el Parlament andalús, respectivament. Quan, ho reconeguin o no, des de la mateixa campanya electoral les dues forces han permès a Vox que els imposi el marc discursiu, cosa que, en bona mesura, explica el seu sorprenent resultat.
A MERCÈ DE VOX
Primer el president Pablo Casado i el candidat Juan Manuel Moreno Bonilla, darrere del genet Santiago Abascal, van cavalcar sobre la retòrica contra la immigració i l’independentisme. Cs els va seguir al trot. Després els populars i els taronges, un cop fet l’escrutini electoral, van anteposar el desallotjament de la Junta de la socialista Susana Díaz a l’aïllament de l’extrema dreta i van trencar amb els usos i costums de l’Europa civilitzada. I ara, quan fins i tot es fotografien amb els dirigents ultres, els populars posen el crit al cel perquè aquests pretenen condicionar la investidura a mesures tan banals com la derogació de la llei de violència de gènere, el desmantellament de l’Estat autonòmic o l’expulsió d’estrangers indocumentats.
Potser el PP i Cs aconsegueixen conquerir la Junta andalusa sense cedir davant de la ultradreta, però serà perquè a aquesta li convé tenir-los a la seva mercè. La pregunta que han de respondre és fins on estan disposats a claudicar per mantenir-se després en el poder.