La nit de final d’any comparteixo una estranya vetllada en un cotilló estrany. Hi ha els qui porten llaç groc i hi ha els que no el porten. Els del llaç i els que no. Ambient inicial fred. Els que porten llaç brinden una certa franquesa i potser vehement afabilitat. Segurament avui dia els psicoanalistes ja pregunten per què es porta o no es porta llaç, i infereixen suposades bipolaritats socials. Es pot estar a favor de la llibertat dels presos sense ostentar llaç, però la convicció sense distintiu es considera vana i estèril.
Quan reparteixen les bosses de cotilló amb les gorres hologràfiques en forma de con, els antifaços i el confeti, constato que hi haurien d’incloure llaços de diferents colors. En funció del context, un es posaria el llaç o contrallaç que li semblés més oportú. La simbologia és variada: llaç groc, presos polítics, endometriosi i espina bífida. Llaç vermell, lluita contra la sida; llaç rosa, càncer de mama i parts prematurs; llaç negre, control d’armes i càncer de melanoma; llaç verd contra l’abús sexual de nens i donació d’òrgans; llaç blanc, pau contra la guerra; llaç violeta, dia de la dona i contra el maltractament; llaç morat, artritis, llibertat d’expressió i qualitat de l’aigua; llaç gris, diabetis, càncer de cervell, seguretat viària i asma... etcètera.
De primer observi’s que la major part de llaços són compatibles entre si. Una mateixa persona pot mostrar la seva solidaritat amb els presos, ser diabètic i estar per la seguretat viària: tres llaços.
El que dèiem, si a la bossa de cotilló hi trobéssim llaços, a la revetlla s’anirien formant subgrups per colors. Això sí, els que no portessin llaç també s’aglutinarien: “¡Compte, allà al fons hi ha els 'sense llaç'!... que no els vegin els nens”. Serien com nudistes del llaç.
A la revetlla el llaç groc aglutina, com és natural, persones que poc tenen a veure entre si. Com que la nit de final d’any la gent s’arregla tant, el llaç metàl·lic esdevé discrecionalment fermall o Toisó. No portar llaç a un el fa sentir desharmònic i discordant. M’agradaria portar un llaç sense significat.
Observo un matrimoni arcaic i poc xerraire, endrapant fins a atracar-se. Només ella porta el llaç. ¿Què és més fort, el llaç groc o el llaç conjugal? ¿Ella 'indepe' i ell no?... ¿'West side story' de Comarruga?
Arriba el moment de les 12 campanades i tot el món es posa l’antifaç i la gorra, fa broma, llança serpentines, menja el raïm i es fa petons. Una senyora alegre em diu que quan seré independentista i jo li pregunto quan deixarà ella de ser-ho. Riem.
¿T’importa que ens fem un ‘selfie’?...
De sobte tot cobra una certa normalitat. Tant de bo algun dia pròxim no hàgim de portar cap tipus de llaç. Imagineu.