El 17 d’octubre passat, el Canadà es va sumar a la llista d’estats on és permès el comerç, venda, distribució i consum de cànnabis per a usos recreatius, una legalització que ja es va donar a començaments del 2018 a Califòrnia i que també està vigent, amb notables contradiccions federals, en altres estats nord-americans i, des del 2013, a l’Uruguai.

El cas del Canadà és significatiu per múltiples aspectes –en especial, per l’envergadura del país– i serveix com a conillet d’Índies per analitzar els pros i contres d’una política que, d’una banda, regula el mercat amb afany progressista i persegueix reduir el creixent consum entre menors i acabar amb les màfies i amb el cost social que representa la marginalitat del mercat negre, i, per altra, genera seriosos dubtes sobre com afectarà la mesura a una societat que corre el risc d’infravalorar els efectes negatius d’una substància en aparença inofensiva però que pot afectar al desenvolupament cognitiu, en especial dels joves, i produir malalties mentals.

En un plat de la balança, el negoci legal i la seva generació de riquesa, impostos i llocs de treball, així com l’impuls a la investigació pels seus efectes terapèutics contra el dolor. En l’altre, la banalització d’una droga que té en alerta a la comunitat científica per les conseqüències futures. Tot un laboratori a què haurem d’estar atents per enfocar degudament el debat que també es planteja al nostre país.