Ni a la Reial Acadèmia de la Llengua, ni a les universitats, ni com adirectives a les grans empreses: ha sigut en el certamen de Miss Univers d’aquest 2018 on les dones hem aconseguit cobrir el cent per cent delsllocs de feina, tant ensenyant els nostres cossos com puntuant-los com a membres del jurat.
Aquest any, en el certamen de Miss Univers, que, com tots els concursos de bellesa, vol modernitzar-se i revestir la seva posada en escena de sensibilitat social per no rebre massa crítiques, han volgut fer canvis. No és que s’hagin convençut ideològicament i pensin mésen termes d’igualtat, és que saben que per mantenir-se a l’agenda del glamur que mou milions han d’enganyar-nos i fer-nos creure que s’ajusten als temps que corren, i ens l’han volgut colar.
Quan ja totes sabem que la igualtat no passa per posar-se un vestit de bany i buscarl’aprovació externa, han decidit que la solució perquè callin tantes rondinaires feministes passa perquè el jurat del certamen estigui format exclusivament per dones. En concret, “set dones d’èxit i boniques” jutjaran les participants.
Concursos caducs
La igualtat passa per anul·lar uns concursos de bellesa caducs que no fan més que continuar oferint-nos les dones com a mercaderia al recordar-nos que no importa el molt que avancem a la societat, ni a quins llocs arribem: com més se’ns aplaudeix és quan ens posem un vestit de bany.
No sembla que s’hagi entès el missatge feminista. I en temps del #MeToo, en què, sorprenentment, a ningú li sembla que valgui la pena posar el crit al cel per denunciar que a una feina demanin com a requisit a les dones ser prima, tenir entre 18 i 28 anys, no estar casada i no haver estat mai embarassada, la “revolució feminista” passa perquè siguem nosaltres les que ens jutgem a nosaltres mateixes, per dignificar el blanqueig de la carn femenina posant-nos com a puntuadores d’altres dones. El feminisme no és això i no hem de tolerar que maquillin de feministes mesures que només oculten el masclisme de sempre.