Es compleixen 150 anys del naixement de Francesc Moragas, fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i les Balears,l’embrió de l’actual Fundació Bancària “la Caixa”, principal accionista de Caixabank i d’altres importants companyies. Un personatge singular. Advocat catòlic. Emprenedor amb sentit social. Fascinat pel món de les assegurances i de la previsió social. Inspirat en la ‘Rerum Novarum’ de Lleó XIII, el primer papa que es va ocupar dels afers mundans com la precarietat de la classe treballadora a finals del segle XIX. Moragas va tenir l’astúcia de servir amb safata a la burgesia atemorida després de la vaga general dle 1902, tan esplèndidament retratada per Ramon Casas a la seva obra La càrrega, un salvavides: crear una entitat dedicada a l’estalvi popular. En aquells moments, parlem del 1904, els bancs eren un terreny exclusiu de les grans fortunes. Moragas va crear aquella caixa de pensions per a la vellesa amb un capital de 87.592 pessetes, l’equivalent a 526 euros. Avui s’han convertit en 20.000 milions d’euros. La inflació els hauria deixat en 350.000 euros. L’activitat bancària els ha donat una rendibilitat equivalent al 16,5% d’interès compost anual. Moragas va ser un home avançat al seu temps. La previsió social, l’estalvi com a base de les pensions per a la vellesa, va ser a la primera meitat del segle XX una de les bases del pacte social que va fonamentar la prosperitat i l’Estat del benestar a Europa.
L’aniversari de Moragas i la inspiració de la seva obra podrien haver passat perfectament desapercebudes. Però l’actual successor de Moragas, Isidre Fainé s’ha ocupat que no sigui així. Amb tota l’austeritat necessària ha instal·lat una exposició sobre el fundador de “la Caixa” ni més menys que al vestíbul de les torres de la Diagonal que allotgen les oficines corporatives, tant del banc com de la fundació que és la seva propietària. S’ha editat una biografia de Moragas escrita per Francesc Cabana, i el mateix Fainé va pronunciar una conferència per glossar el pensament, l’estil de lideratge i el llegat del fundador. Davant de la plana major tant de la fundació bancària com de CaixaBank, Fainé va explicar que la voluntat del creador de l’entitat va ser aixecar una gran corporació que combina "solvència, rendibilitat i compromís social", que basa el seu èxit en l’"estalvi popular que administra sense especular", que té els clients "al cor" i que té una "visió social", en absolut caritativa.
Llegir la biografia de Moragas just la setmana de la irrupció de Vox al Parlament andalús ens remet als paral·lelismes recurrents entre aquest inici del segle XXI i els primers anys del segle XX. El creixement electoral delsextrems polítics no deixa de ser les translació de la creixent desigualtat econòmica conseqüència de la ruptura del pacte social. Fainé és una persona que no fa mai res sense un sentit. Posar ara el focus en els orígens de “la Caixa” quan els bancs estan més que qüestionats segur que respon a alguna estratègia. Caldrà observar atentament els seus pròxims moviments.