Si la setmana va començar a Catalunya ambles vagues de metges i funcionarisque van posar el Govern de Quim Torra en serioses dificultats, amb una jornada de mobilització global dijous de tota la funció pública catalana, acaba amb una altra que prova de posar el focus on interessa a la Generalitat. Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i l’exconseller Jordi Turullvan iniciar ahir una vaga de famal centre penitenciari de Lledoners, on es troben reclosos en presó preventiva a l’espera del judici per l’1-O. En un escrit fet públic pel seu advocat, van explicar la taxativa mesura per reclamar unTribunal Constitucional “imparcial i diligent”que no obstaculitzi de manera “injustificada” els vuit recursos d’empara pendents de resoldre. Un fet que els “bloqueja” la possibilitat de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
A la petició de l’ANC del dia anterior, en el sentit d’iniciar un vaga de fam de 15 dies, va respondreno només Sànchez, sinó també Turull. L’acció suposa una escalada preocupant en el conflicte català que, a poc a poc, va deixant pel camí les esperances que va despertar l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. El mateix president del Govern va admetre ahir a Buenos Aires, on assisteix a la cimera del G20,la seva inquietud pel que “no és una bona notícia”. I no ho és, en primer lloc, pels greus riscos de salut que comporta per als dos implicats. No es descarta que altres reclusos independentistes adoptin la mateixa decisió en els pròxims dies.
De la mateixa forma que sempre hem lamentat la judicialització del procés sobiranista i la duresa d’una presó preventiva difícilment justificable o els dubtes més que fonamentats sobre l’existència d’un delicte de rebel·lió,pensar que el TC cedirà ara resulta inimaginableperquè la seva autoritat quedaria greument qüestionada. Afirmar, a més, que no hi haurà un judici just només és una actitud propagandística.
L’anunci de Sànchez i Turull és, per tant, unagosarat pas més en la idea d’internacionalitzarun conflicte que ha perdut força, dins i fora de Catalunya. Avui, i malgrat la força més gran del vent en contra, es revela de nou queel diàleg i la negociació són les úniques viesper acabar amb la divisió i propiciar la reconciliació, i no apel·lar una altra vegada als components més emocionals.